La Vanguardia (Català-1ª edició)
Lituània registra un rècord d’immigrants sense papers
Vílnius atribueix les arribades a la mà negra de Lukaixenko
Lituània ha registrat aquesta setmana un rècord d’arribades d’immigrants sense papers en el que seu Govern va anomenar ahir una “guerra híbrida” per part de la veïna Bielorússia, que està deixant passar des del seu territori a persones procedents de l’Orient Mitjà i l’Àfrica com a represàlia per les sancions imposades per la UE contra l’autoritari règim d’Aleksandr Lukaixenko.
Almenys 171 persones van ser detingudes dimarts mentre intentaven travessar la frontera entre Bielorússia i Lituània. És la xifra més alta en un dia aquest any. Ahir dijous se’n van registrar 118 més. Ja són més de 3.000 els immigrants irregulars que han provat d’entrar a la UE per Lituània a través de Bielorússia el 2021. L’any passat només en van ser 81.
L’arribada de tants immigrants irregulars també ha provocat tensions internes al país. Aquesta setmana s’han registrat violentes protestes al districte de Salcininkai, atès que els habitants d’aquella regió s’oposen als plans del Govern d’establir nous centres de detenció. La policia va dispersar les manifestacions i va arrestar vuit persones. I ahir hi va haver protestes a la capital del país, Vílnius.
La pressió migratòria va començar aquest juliol, mes en què el servei fronterer lituà ha interceptat uns 2.400 immigrants irregulars. Això ha passat després de les noves sancions imposades per la UE a les autoritats de Minsk.
Volar fins a la capital bielorussa i després intentar entrar a la UE ha esdevingut una via alternativa en un moment en què altres rutes es tancaven. Les autoritats de Vílnius acusen Lukaixenko d’aprofitar aquesta circumstància per fomentar la immigració clandestina com a represàlia per les sancions europees i per venjar-se de Lituània per haver acollit destacats líders de l’oposició bielorussa, inclosa Svetlana Tikhanóvskaya, candidata contra Lukaixenko en les eleccions presidencials de fa un any.
Més de dos terços dels detinguts procedeixen de l’Iraq. El ministre d’Exteriors lituà, Gabrielius Landsbergis, va visitar Bagdad a començaments de mes per intentar trobar una solució.
Aquesta qüestió també es va tractar dimarts a Brussel·les en una reunió entre l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, i el ministre d’Exteriors iraquià, Fuad Hussein. L’afer preocupa “no només un Estat membre, sinó tota la UE. Comptem amb el suport de l’Iraq”, va escriure Borrell a Twitter.
També van mostrar el seu suport ahir a Vílnius les altres dues repúbliques bàltiques, Estònia i Letònia. Els ministres de Defensa dels tres van denunciar l’estratègia de Bielorússia. En una declaració conjunta, els titulars de Defensa lituà, Arvidas Anusauskas; letó, Atis Pabriks, i estonià, Kalle Laanet, van manifestar la seva “unitat i solidaritat en relació amb les amenaces a la seguretat de la regió bàltica” i van acordar coordinar les seves accions.
Segons Anasauskas, el que està succeint “no és simplement una crisi migratòria, són accions de guerra híbrida dutes a terme en contra de l’estabilitat de la UE, l’OTAN i, més concretament, els estats bàltics”.c
La pressió migratòria ha provocat protestes al país bàltic contra la construcció de més centres de detenció