La Vanguardia (Català-1ª edició)
Humiliació per a Liverpool
La ciutat dels Beatles deixa de ser patrimoni cultural de la humanitat
Què poden tenir en comú una reserva d’antílops aràbics d’Oman, la vall de l’Elba a la ciutat alemanya de Dresden i el centre de Liverpool? Resposta: la humiliació supina de ser els tres únics llocs en la història que han estat desposseïts per la Unesco de l’estatus de patrimoni cultural de la humanitat. En el primer cas, per la desaparició d’un 80% de l’espai dedicat a la protecció dels animals. En el segon, per la construcció d’un pont. I en el tercer, pel desenvolupisme pur i dur, a l’estil de les costes espanyoles en ple boom immobiliari.
Liverpool, capital del futbol i de la música, va rebre el 2004 el segell de la Unesco pel valor arquitectònic dels seus edificis i com a homenatge al poder marítim i mercantil de la Gran Bretanya als segles XVIII i XIX i als avenços tecnològics al món del comerç. Però portava una dècada amb targeta groga pel desenvolupisme desmesurat i la construcció de nous edificis moderns a la zona del port sense cap consideració a l’estil victorià, i ara ha rebut la roja.
L’alcaldessa Joanne Anderson ha posat el crit al cel i ha acusat els experts de l’organisme internacional de prendre la decisió “sense haver trepitjat la ciutat en més de deu anys”, i la premsa anglesa no ha dubtat a qualificar l’esdeveniment com “una humiliació i una vergonya per a tot el país”. Però la reacció dels ciutadans és una barreja d’indiferència i desafiament, com dient “allà ells, a nosaltres tant ens és”. En realitat, es tracta d’una elecció entre la història i la regeneració urbana, i la majoria pensa que no poden continuar sent intocables zones valuoses de la ciutat que es poden desenvolupar només per acontentar la Unesco i preservar l’estatus de patrimoni de la humanitat.
L’última dècada Liverpool ha invertit 9.000 milions d’euros en la construcció de nous edificis al voltant dels històrics de fa dos i tres segles, quan el seu port concentrava fins a un 40% del tràfic d’esclaus amb què es van enriquir els seus comerciants. La major part dels immobles –com el museu de la ciutat i la terminal de ferris– són considerats pels arquitectes francament desafortunats, encara que tot és qüestió de gustos. Al costat de les anomenades Tres Gràcies –les espectaculars seus de l’autoritat portuària, de la línia marítima Cunard i de la companyia d’assegurances Royal Liver–, han aparegut uns blocs funestos de pisos batejats popularment com les Tres Desgràcies.
Un projecte de 6.000 milions d’euros anomenat Liverpool Waters ja havia posat en avís els assessors de la Unesco, però la gota que ha fet vessar el vas de la seva paciència, i impulsat la targeta vermella, ha estat l’anunci de les obres per a la construcció en uns terrenys abandonats dels antics molls d’un nou camp de futbol per a 53.000 espectadors on jugarà l’Everton quan abandoni el seu vetust estadi de Goodison Park.
Per la majoria dels habitants de la ciutat, la cosa no té color, i el renaixement de la ciutat, que ha patit molt amb les retallades de l’última dècada i té barris deprimits amb un gran nivell de pobresa, ha de prevaler sobre qualsevol consideració. Però d’altres lamenten que el desenvolupament no s’estigui fent amb més cura i classe, i s’hagin enderrocat cases georgianes i cinemes històrics per aixecar vulgars blocs de residències estudiantils. Una trentena d’edificis continuen abandonats excepte per les bandes criminals que els utilitzen per comprar i vendre droga, i les obres de molts d’altres han quedat paralitzades.
Una consideració addicional i no precisament menor és la corrupció vinculada a l’urbanisme desmesurat, amb l’exalcalde Joe Anderson i una dotzena d’alts càrrecs de l’Ajuntament acusats de cobraments il·legals de comissions, suborns i intimidació de testimonis. L’any passat, en plena pandèmia, el Govern de Boris Johnson va haver d’encarregar-se de l’administració de les finances municipals per evitar que la ciutat, controlada pel Labour, anés directament a la fallida.
El desenvolupisme immobiliari pur i dur del front marítim de la ciutat provoca la pèrdua de la distinció
La crisi de Liverpool va començar amb l’abolició de l’esclavitud, i quan va deixar de ser el punt de partida dels creuers transatlàntics. La regeneració del port, el futbol i els Beatles atreuen els turistes, però per a la Unesco les coses han anat molt lluny. Capital europea de la cultura el 2008, el 2021 ha deixat de ser patrimoni cultural de la humanitat.