Les cent de ‘Time’

Els experts de la prestigiosa revista Time, que està a punt de complir el primer segle de vida, han fet la seva selecció dels cent millors llocs del planeta per viatjarhi, llista que duu a terme des de fa tres anys. En aquesta edició han volgut valorar aquelles metròpolis que han sabut aprofitar la crisi provocada per la pandèmia per posar en marxa iniciatives que ressalten pel seu enginy, creativitat i revitalització d’espais. Time vol amb això posar en relleu persones i empreses que han estat capaces d’invertir, innovant i adaptant-se a les noves circumstàncies.

Dels cent enclavaments triats per viatjar, apareixen tres ciutats espanyoles: Madrid, Càceres i Santiago. De Madrid, es valora la salvaguarda de la tradició, i en concret la inversió del Ministeri de Cultura per recuperar els tablaos flamencs el 2021, però també la remodelació de grans hotels

La revista s’oblida de Barcelona en la llista de ciutats que han aprofitat la crisi

històrics com el Ritz (Mandarin Oriental), el Villa Magna (Rosewood) i el Madrid Edition (Marriott), que ha mantingut l’antiga portada barroca del Mont de Pietat. De Càceres, destaquen l’obertura del Museu Helga de Alvear, amb la seva important col·lecció d’art contemporani, i la inauguració d’un Relais & Chateau en un palau renaixentista. I sobre Santiago de Compostel·la ressalta les millores en la ruta dels pelegrins i la recuperació del restaurant Solleiros, el bacallà del qual va fascinar Hemingway.

Dels enclavaments europeus sorprenen dues apostes portugueses, com Aruca (amb el pont més llarg en suspensió per a vianants) i Coïmbra (per l’esforç enorme en la restauració de monuments, com el monestir de Santa Clara-a-Velha). També hi apareix Tallinn, que ha sabut combinar els nous edificis de companyies tecnològiques (Skipe, Wise) amb la remodelació del centre històric; Canes, que ha obert un Ecomuseu d’escultures sota l’aigua, i Londres, que ha posat en marxa un Design District al sud del Tàmesi, una incubadora artística que disposarà del seu propi festival.

Entre els cent indrets escollits, no apareix Barcelona. Tampoc no passa res. En realitat, on no passa res és a Barcelona. I el poc que hi passa –l’urbanisme tàctic– no sembla haver interessat als redactors de Time . Deu ser que són de dretes.c