Tancat amb un sol poeta

L’altra nit, per error, em van deixar tancat en un pis. Estava sol i no tenia clau ni mòbil. Amb tot, llevat que l’edifici fos pastura de les flames, la situació no semblava greu. Simplement es tractava de passar la nit el millor possible. No tenia son i vaig localitzar un llibre a la tauleta al costat del llit. Palabras para la resistencia. Sobre poesía y otras trincheras. Es tractava d’una conversa entre poetes al voltant de la poesia d’un d’ells, Jordi Virallonga. La poesia d’aquest sempre m’havia proporcionat molta companyia. La lectura d’alguns dels seus versos era, en ocasions, com descórrer un vel perquè jo hi pogués veure, mostrar-me la sorpresa del que hi havia allà, a la vista i amagat, tan senzill com inaccessible. Al llibre, Virallonga dialoga amb el també poeta José Antonio Jiménez. Van anar passant les hores, i llegia i tancava el llibre i el tornava a agafar una altra vegada, l’obria a qualsevol pàgina i continuava amb la lectura mentre em deia que el món no estava del tot perdut quan un editor decidia publicar llibres així. Lamentava no haver estat alumne de Jordi Virallonga i haver assistit a les seves classes universitàries. Intel·ligència i generositat, ràbia i tendresa, llums llargs sempre, tradició i contemporaneïtat, i l’amor com a argument més que com a tema. Virallonga, en els seus versos i en aquella conversa del llibre, prova de fer-nos mirar i mirar-nos des d’un lloc mai afectat, tan infreqüent com domèstic. El que vaig llegir –els seus arguments, els seus versos, els versos i arguments d’altres, una mirada al món, a la política, al futur i al present– era un antídot contra la cursileria, el sentimentalisme tant com la veritat burgesa, actituds resistents sense més esperança que no trair-se i respectar el vençut.

Em vaig citar a rellegir els seus llibres. Vaig pensar en la sort que es té, de vegades, al quedar-te tancat amb un sol poeta, estimat Juan Marsé, fora del temps i l’espai. I així, quan vaig sentir la clau al pany ja no sabia qui rescataria a qui quan comencéssim a parlar d’aquell llibre de poetes conversant entre ells.c