Doncs jo no demano perdó

No demanaré perdó perquè de petita m’agradessin els Conguitos i tingués una nina suposadament africana coberta amb un estampat de lleopard i un os al cap. No demanaré perdó perquè en aquella època cantés a plens pulmons la cançó del Cola Cao i demanés també a crits el diumenge un braç de gitano per postres. Ni per passar una guardiola amb cap de xinet per a les missions, això últim perquè no ho vaig fer mai. Per a la Creu Roja, sí.

Tampoc no demanaré perdó perquè de vacances al poble gallec explicava aquell acudit tan dolent de “Sabeu qui va inventar el fil de coure? Dos catalans estirant una pesseta”, ni perquè de tornada a Barcelona repetís el mateix acudit substituint “catalans” per “gallecs” sense que millorés. Tampoc no demanaré perdó per haver-me petat de riure amb històries ridícules de francesos, belgues, irlandesos, polonesos, japonesos, homes, dones, tercer sexe i fins i tot tercer ull, jueus, catòlics i budistes criats

Haurien de ser els ‘guardians del bé’ els que es disculpessin, per tant furgar i assenyalar

a Lepe o rodalia. No queda res escrit, encara sort, d’aquells “Van en un avió un anglès, un alemany i un espanyol”. No deixis mai proves documentals, li repeteixo sempre a l’element Z de casa, com si ell no sabés millor que jo que caminem per un camp minat i cada vegada que obres la boca o escrius alguna cosa pots ofendre algú. I aquest algú et pot ensorrar la carrera, abans que comenci.

Comentaris fets fa dècades arruïnen la reputació de persones. El pensament de moment no el controlen aquests puristes/policies de les xarxes i d’altres, sempre traient coses de la gent perquè simplement les busquen. I és impossible no trobarne. Una frase fora de context, un comentari poc afortunat... Des de directores de revistes fins a càrrecs públics i fins i tot el director de protocol d’uns Jocs Olímpics cessat fa ben poc, són molts els que han perdut feines i promocions pel que van dir en un altre moment, quan probablement eren altres persones. Ningú no passaria la prova del cotó fluix ideològic prenent com a referència tota una vida. Així que de demanar perdó, ni parlar-ne. Són aquests guardians del bé els que ho haurien de fer per sotmetre’ns a una dictadura no només del què diré sinó també del que dec haver dit.

I no demano perdó per anar-me’n de vacances. Ens les mereixem. Tots. Que vagi bé i molt de compte.c