La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ginecòlegs i col·legis de metges catalans volen canvis davant la violència obstètrica
El part és una mala experiència per a un 40% de les dones, incloent-hi metgesses
La Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i membres dels quatre col·legis de metges catalans han consensuat un document sobre la violència obstètrica en què es reconeix que n’hi ha i que és fonamental, pel seu compromís ètic i professional, canviar aquesta situació.
El terme els grinyola, “perquè suposa una acció terrible quan en tot moment la intenció és fer el millor per a les pacients”, reconeix Elvira Bisbe, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona i una de les impulsores d’aquest document. “Però una paraula no ens pot impedir avançar. Un 40% de les dones, segons una investigació del 2020 feta per especialistes en salut maternoinfantil de diverses comunitats, consideren que el seu part va ser una mala experiència. Hem d’escoltar les pacients”, afirma Bisbe.
Aquesta mala experiència es concreta en un 44,5% de dones que van percebre que havien estat sotmeses a procediments innecessaris i dolorosos. A un 83,4% no els van demanar el seu consentiment informat. D’aquest malestar no se n’escapen ni les metgesses. En una enquesta feta per l’observatori de la violència obstètrica a l’hospital Germans Trias, la meitat de les professionals explicaven que els que els atenien no es presentaven, un 30% havien sentit com minimitzaven la seva simptomatologia (“No n’hi deu haver per a tant”) i un 23% identificaven actituds masclistes o paternalistes entre els que els assistien. I també parlaven de tactes vaginals sense haverlos demanat consentiment, episiotomies i altres intervencions.
Malgrat el rebuig que provoca el terme, els professionals reconeixen que n’hi ha i que s’ha de millorar
“Hem millorat molt, però encara tenim molt marge per avançar. El més difícil és assumir que estaves fent alguna cosa malament quan la teva intenció sempre era fer-ho bé”, explica Beatriz Lorente, obstetra de Can Ruti i qui lidera aquest observatori de violència obstètrica al centre hospitalari.
La preocupació entre els professionals és que s’arribés a assimilar violència obstètrica a violència de gènere, com s’ha arribat a plantejar entorn de la reforma de la llei de llibertat sexual i reproductiva per part del Ministeri d’Igualtat. “Perquè, malgrat que l’arrel estigui en el masclisme, de cap manera hi ha una intenció dolosa. No hi ha mai intenció de fer mal”, explica la responsable d’obstetrícia de Sant Pau, Elisa Llurba. Societat científica i col·legis de metges defensen que s’ha de tractar com qualsevol altra activitat mèdica, amb el seu règim sancionador habitual, que pot arribar a l’expulsió de la professió. Però no com un delicte.
La violència obstètrica en un país occidental és falta de respecte a l’autonomia de la pacient, falta de consideració davant una dona amb els genitals exposats al fet que un professional sense identificar entri a ferli un tacte vaginal, infantilització en el tracte, no informar i compartir la informació i actuar sense acordar-ho amb ella. Els canvis passen sobretot per una formació diferent dels professionals i per eines com el pla de part acordat com a rutina imprescindible.c