La Vanguardia (Català-1ª edició)
En honor d’un editor
L’acabat d’estrenar Comitè d’Honor de la Fundació Formentor (a què pertanyen Jorge Herralde i Antoine Gallimard) ha patit una trista pèrdua. La mort de Roberto Calasso ens priva d’un dels editors més fidels a la tradició d’intel·ligència i sensibilitat de la cultura europea. L’editorial Adelphi ha estat a les seves mans un model d’estil, coneixement i sorpresa per als lectors dedicats a la pacient recerca de l’excel·lència. Aquesta perplexitat que necessitem per admirar la sofisticació del llegat cultural ha estat incitada constantment des dels nombrosos llibres editats per Roberto Calasso. El nostre estimat amic ha forjat l’ofici de l’editor com una de les belles arts i sens dubte ha estat encoratjat en la seva llarga trajectòria per aquella musa sense nom que inspira els editors formidables.
Nascut a Florència el 1941, Calasso va pertànyer a una il·lustre nissaga d’intel·lectuals i va viure a la llar familiar un conreat respecte per la cultura clàssica. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Roma, es va incorporar a l’editorial Adelphi quan es va fundar el 1962, es va casar amb l’escriptora suïssa Fleur Jaeggy i va dictar a la Universitat d’Oxford les conferències que embasten els decisius fragments de la seva nombrosa obra.
La singularitat de l’editor Roberto Calasso es correspon amb la seva fertilitat d’assagista. És autor d’uns reveladors estudis meditatius sobre moments crucials de la nostra història cultural, ha abordat els aspectes més subtils de l’obra d’escriptors (com Kafka), artistes (com Tiepolo) o poetes (com Baudelaire); ha bastit decisius ponts de comprensió amb la cultura oriental (Ka, Ardor) i ha revelat unes escriptures el sentit de les quals no s’entendria sense la seva penetrant destresa per desxifrar i traduir les més fugisseres creacions de l’esperit humà. Aliè al dictat ideològic del materialisme conductista, indiferent a la miopia consumista de la indústria de l’entreteniment, Roberto Calasso ha escrit una obra que continuarà sent essencial a l’hora d’acostar-se a les desapercebudes dimensions de la condició humana.
L’espès teixit d’imatges que custodia la memòria mitològica va trobar en Calasso l’intèrpret que necessita cada generació per actualitzar les poderoses narracions de l’antiguitat. Seguir l’empremta que han deixat els déus en la història de la mentalitat humana i localitzar el més imminent dels seus significats ha estat un dels seus afanys més notables. Calasso no només era un poliglot de les llengües, sinó també dels llenguatges simbòlics elaborats pels altres mons culturals.
L’aportació de Roberto Calasso al nostre patrimoni literari inclou les maneres elegants amb què s’ha escapolit dels balbotejos postmoderns. La seva impugnació de la banalitat, eludint l’esnobisme de les tendències, la ignorància de les consignes i la mandra de les suposicions, constitueix una veritable escola d’erudició i sagacitat intel·lectual.
Quan el 2016 el jurat del premi Formentor va reconèixer els seus mèrits, virtuts i troballes, vam voler destacar la influència de la seva figura en la tradició humanista. Llavors vam destacar la manera com “la seva riquesa de sabers ens condueix al redescobriment de les dimensions més fascinants de la cultura”.
A la pròxima edició de les Converses Literàries se li farà l’homenatge que li correspon com a editor i assagista, i recordarem el discurs que va llegir quan va rebre el premi Formentor: “La literatura s’ha convertit en el geni que ha sortit de l’ampolla i ha començat a vagar, barrejant-se amb tot, sense prejudicis i sense prevencions. Amagant-se en cada plec del que emergeix”.