La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No m’he cenyit mai a les regles”
Tot té a veure amb el moment i l’oportunitat, però certament és una atracció que va ser molt important per al mateix Walt Disney. El 1955, quan va inaugurar el parc, va ser la seva manera de portar la selva a la gent que no havia estat mai en un safari, als habitants dels Estats Units que no estaven avesats a viatjar. El cas és que feia anys que l’estudi pensava en la manera d’adaptar aquesta atracció a la pantalla gran, i quan van trobar una forma d’explicar una història vinculada a aquest passeig imaginari per la selva, ho van fer. De vegades això s’aconsegueix de seguida, i en altres casos demana dècades.
Per què li sembla que ColletSerra era el director indicat per a aquesta pel·lícula? No ve precisament del món de la comèdia... Perquè sabíem que pot ser molt divertit d’una manera molt subtil, i com que s’ha forjat fent thrillers, on cal ser molt precís a l’hora de crear escenes, estàvem segurs que faria aquesta feina molt bé. Admeto que hi havia molts directors que estaven decidits a quedar-se amb aquesta oportunitat, però quan Collet-Serra ens va presentar la seva visió de la història, ens va convèncer. Recordo que a la nostra primera reunió jo li vaig preguntar quina era l’essència d’aquesta pel·lícula, i ell ens va dir que en el fons era una història d’amor. Això ens va donar una idea de la mena de pel·lícula que volíem fer.
Ha fet moltes superproduccions. Què va ser el que va distingir aquesta en particular?
Els platós. El que van construir a Hawaii va ser un dels més espectaculars que he vist a la meva vida, i probablement dels més grans que s’han construït a Hollywood. Massiu, èpic, bonic. Certament va aconseguir contagiar-nos d’un esperit d’aventura tant a l’Emily com a mi. M’encanta el seu personatge. Està inspirat en Indiana Jones, perquè la Lilly sempre està disposada a tot. Aquesta dona és una gran aventurera, una investigadora que té set de descobriments i va a la recerca de la saviesa.
La química entre un i l’altre va sorgir de seguida?
Sí, tot i que un no sap mai com aniran les coses. Jo he estat un admirador de la seva feina des de fa molts anys, i en la primera reunió que vam compartir vam veure que hi havia química entre un i l’altre. Per sort va funcionar, perquè aquesta pel·lícula s’inspira en
La reina d’Àfrica ,en Darrere el cor verd i, per descomptat, en Indiana Jones.
Com va anar això d’ambientar la vida a l’Amazones?
Fantàstic. És una època molt especial, la que es retrata al nostre film, perquè és el 1916, abans que tot es comercialitzés en aquell racó del món. Va ser molt interessant filmar a Hawaii com si fos l’Amazones, en aquest vaixell, La Quila, que amb prou feines funciona i que es veu realment en mal estat, però que igualment ens transporta a una gran aventura com les que Hollywood, i particularment Disney, saben fer. A la pel·lícula intentem homenatjar l’atracció que tant significa per a les generacions que n’han gaudit als parcs, i ho aconseguim gràcies al meravellós treball de Larry Dias, un creador nominat a l’Oscar que construeix uns platós senzillament espectaculars.
Fa anys que fa escenes d’acció en el cinema. Continua gaudint tant com al principi de la seva carrera?
Per descomptat. Em fascinen. Mentre siguin úniques i puguin aportar alguna cosa diferent, jo sempre estic a punt per fer-les. En gaudeixo molt, d’aquesta feina.