La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un català a Hollywood
Jaume Collet-Serra forma part d’una generació de cineastes, a què també pertanyen J.A. Bayona i Oriol Paulo, nascuts com ell a mitjans dels setanta. Van créixer als videoclubs, llogant pel·lícules com Retorn al futur, Els Goonies o Tauró, i s’han acabat convertint en mestres de l’entreteniment global. Bayona ha arribat a dirigir una entrega de Jurassic World o la pròxima sèrie d’El senyor dels anells; Paulo va batre rècords a la Xina amb Contratiempo (2016) i ha arrasat a Netflix amb El inocente, sempre amb Mario Casas. La diferència és que, el 1992, aquell noi de Sant Iscle de Vallalta (Maresme), a 50 quilòmetres de Barcelona, va agafar un avió amb 18 anys acabats de fer i va volar a Hollywood per estudiar cinema, sense mirar enrere.
Allà continua, a Los Angeles, ara embrancat en la postproducció de Black Adam, el malvat de DC, amb els músculs de Dwayne Johnson, després de protagonitzar Jungle Cruise, versió expandida de la mítica atracció de Disneylàndia presidida per una cascada, que amenaça de convertirse en una altra franquícia de l’estil Pirates del Carib. Si surten els comptes. Ha costat com el Titanic, però malgrat les successives onades pandèmiques, l’estrena simultània, amb cost addicional, a la plataforma Disney+ amortitzarà la jugada. De moment l’acollida és entusiasta. Una aventura per a tota la família, amb acció, humor, amor i la posada al dia dels codis del gènere, resolta amb la proverbial eficàcia del català. Collet-Serra no escriu guions, però fa dues dècades que treu el millor partit possible de tots els projectes que cauen a les seves mans.
Per acabar els estudis al Columbia College va optar per rodar el vídeo musical d’un grup que no ha passat a la història. Però ell va continuar encadenant clips –com ara Esperanza, d’Enrique Iglesias–, amb nombrosos treballs publicitaris, fins que per fi va sonar el telèfon. Era Joel Silver, llegendari productor de La jungla de cristal, Matrix o la saga Arma letal, que li va encarregar de tirar endavant La casa de cera (2005), cinta de terror que la Warner va promocionar com la pel·lícula en què “podràs veure morir Paris Hilton”. Millor acollida crítica va tenir L’òrfena (2009), sobre la qual el prestigiós i ja mort Roger Ebert va escriure “si vols una bona pel·lícula sobre una nena infernal, ja la tens. Però no la vagis a veure amb els teus fills sota cap circumstància”. De fet, va sortir classificada R (per a més grans de 18 anys), mentre que Infierno azul (2016), en què una Blake Lively surfista torejava amb un tauró blanc, ja es podia veure a partir de 12 anys. Aleshores Collet-Serra s’havia consolidat com un referent del cinema comercial a Hollywood, i amb productora pròpia, Ombra Films, a la recerca de nous talents.
La gran trobada de la seva vida no va ser Silver, sinó Liam Neeson. L’irlandès, que s’havia transformat en heroi d’acció tardoral gràcies a Venganza (2008), un thriller produït per Luc Besson, va continuar per aquell camí amb Sense identitat (2011), que va convertir Collet-Serra en el primer realitzador català que arribava al número 1 de la taquilla als EUA.
Van repetir la gesta amb Non stop (2014), a què van seguir les no menys adrenalíniques Una nit per sobreviure (2015) i El pasajero (2018), i ja tenen una altra cita per tornar a treballar plegats en una sèrie per a TNT inspirada en Sense identitat, en què tots dos participaran com a productors. Un èxit assegurat.c
Va agafar un avió amb 18 anys acabats de fer i va volar a Hollywood per estudiar cinema