La cabina dels Marx

Donde caben dos

Director: Paco Caballero Intèrprets: Ernesto Alterio, Raúl Arévalo, Ana Milán

Producció: Espanya, 2021. Comèdia coral.

D’extensa activitat al mitjà televisiu, després del seu debut en el format del llargmetratge amb Perdiendo el este (2019), Paco Caballero ha rodat a Barcelona una nova comèdia coral sotmesa en gairebé cada instant al frenesí narratiu que li imposa el realitzador. L’escenari de Donde caben dos és un club d’intercanvi de parelles, anomenat el Paradiso: un veritable laberint on es desenvolupa un erotisme sempre totalment imprevisible. El regenta una dama certament temible, interpretada per la veterana Ana Milán, vista en sèries com Amar es para siempre i Física o química. Ella és la madame, la controladora, la que té posat l’ull en tot i en tothom.

Quan s’entra al Club Paradiso, indica l’eslògan inicial, “els sentiments cal deixar-los a casa”. De les cinc històries descrites a la pel·lícula, només una no transcorre en aquest escenari surrealista en què es transforma el club a mesura que avança la nit, es beuen més copes i els clients es treuen la roba i pràcticament embogeixen. Fill del llegendari intèrpret argentí Héctor Alterio, i ell també actor molt premiat, Ernesto Alterio protagonitza l’única història en teoria aliena al club. Les quatre restants mobilitzen un elenc de luxe, integrat per noms i rostres com el de Verónica Echegui, llançada a la fama el 2006 pel desgraciadament desaparegut cineasta Bigas Luna. En l’ampli i esplèndid repartiment de luxe hi figuren Raúl Arévalo, Anna Castillo, María León, Miki Esparbé, Ricardo

“Un veritable laberint on es desenvolupa un erotisme sempre totalment imprevisible”

Gómez (un dels protagonistes de Cuéntame como pasó), Melina Matthews, Pilar Castro, Adrià Collado... L’única parella de relació masculina és recreada pels catalans Álvaro Cervantes (dues vegades candidat als Goya) i Carlos Cuevas, vist també a Cuéntame como pasó ia Merlí. Donde caben dos és una pel·lícula que busca i aconsegueix no deixar indiferent l’espectador. Sempre gràcies al ritme constant i la feina solvent del grup d’intèrprets.