Un dia sense medalles

Hi ha un concepte que uneix presidents tan diferents, fins i tot en el color de la pell, com Barack Obama i Donald Trump. Tots dos creuen en “l’excepcionalitat americana”. Estats Units i tanca el món. En tot cas, la disputa entre els dos mandataris va consistir en el típic ijomés.

Des de l’escola això és un principi que forma part de la idiosincràsia del país. Als nens se’ls diu “good job” (‘ben fet’), encara que xutin contra la seva pròpia porteria. Qui no ha vingut a Nova York i ha vist un cartell en què es presumeix de “la millor pizza”? Quatre parades del metro més enllà, o més a prop, un altre restaurant té un reclam semblant. Sempre ijomés.

Que quedi clar: l’orgull patri està ben justificat. El poder dels Estats Units, a partir de l’esforç i les milionàries inversions és indiscutible. Ningú no l’iguala.

I, per tot i això, a molts els van trontollar els fonaments del seu credo nacionalista només d’arrencar els Jocs Olímpics de Tòquio. Els mitjans van qualificar la notícia d’inesperadament “sorprenent”.

Tot es resumeix en aquest titular: “L’equip dels EUA se’n va sense medalles el dia d’obertura per primera vegada des del 1972”.

Hi va haver retrospecció en un país molt tocat políticament i socialment després de quatre anys d’un govern la màxima del qual va ser l’insult i el xoc frontal dels uns contra els altres. El cop es va agreujar amb la derrota de l’invencible equip femení de soccer ,de l’inaudit segon lloc de les gimnastes (amb Simone Biles a l’equip) en les proves de classificació o la migdiada de les estrelles de l’NBA, que van veure com els francesos els

Els Estats Units han descobert que també poden perdre

robaven la cistella.

Massa senyals. De mica en mica s’han anat recuperant. Ja lideren el medaller i els basquetbolistes es van rearmar amb una victòria contundent sobre... l’Iran! L’èpica compta, a més, amb una nova heroïna. Sunisa Lee, exemple de superació, va guanyar l’or en gimnàstica. Biles aplaudia a la grada.

Biles, una de les esportistes més premiades, s’ha convertit en paràbola moral sota el lema “OK, si no estàs OK”. Ha tret a la llum els problemes mentals que experimenten les icones que carreguen amb la responsabilitat de l’èxit col·lectiu. Però també ha subratllat el bel·licisme civil.

Uns elogien la seva valentia mentre que Charlie Kirk, portaveu del trumpisme, ben secundat a les xarxes socials, la va acusar de regalar l’or als russos. “Estem criant una generació de gent dèbil com Simone Biles”, va afirmar.

És a dir, gens excepcionals. Sona com si Tòquio fos Berlín i les olimpíades del 1936. Cal no oblidar que la Simone és negra.