Tenim un nou Phelps?

Natació “No nedo perquè em recordin, nedo per a mi mateix”, diu Caeleb Dressel, astre dels Estats Units: ja suma dos ors a Tòquio

Caeleb Dressel (24) s’imposa als 100 m lliure (47s02), la prova reina de la natació, l’equivalent als 100 m de l’atletisme, i el cronista decideix posar-se a córrer cap a la zona mixta del Tokyo Aquatics Centre.

Vol contemplar el fenomen de prop.

Dressel ve amb pas tranquil i la mascareta tapant-li la cara. Té el pit d’un toro i un tatuatge enorme que li cobreix l’espatlla, el braç esquerre i part del pit. El tatuatge sembla les ales d’una àguila, per evocar els versos d’Isaïes:

“Els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir”.

El tatuatge li llueix.

Si el portés un pelacanyes es veuria ridícul.

Quan Dressel entra a la sala, un ventall de periodistes dels Estats Units s’arremolinen al seu voltant.

Li pregunten per les seves sensacions, li pregunten pel mite Phelps, li pregunten per com es veu a si mateix, ja que des d’ara ja té el seu primer or olímpic individual (fa dos dies havia guanyat el 4x100).

–Ja sé que tinc un ventall de títols mundials (13, entre el 2017 i el 2019), però fins ara no n’havia aconseguit en uns Jocs. I això és massa, nois. Aquest sentiment és molt diferent.

–I no s’ha sentit atabalat? Kyle Chalmers se li acostava molt a l’últim llarg (Chalmers marcava 47s08) –li pregunten.

–He sentit la seva presència molt a prop. I estava atent a ell, però sobretot estava pendent del que havia de fer jo. I sens dubte opino que la meva execució ha estat perfecta.

Quan li pregunten per Michael Phelps, llavors Dressel toca l’ase.

Són coses que pesen a Tòquio.

Quant s’està parlant de tot això, aquests dies!

Són coses que pesen a Simone Biles, òrfena sense Bolt ni

Phelps.

I pesen a Katie Ledecky, que torna a fallar a Tòquio: aquesta vegada se li escapa l’or al relleu 4x200.

Els Estats Units són plata al darrere de les xineses, que no només s’apropien de l’or, sinó també del rècord del món (7m40s33), que arrabassen a les australianes, entre qui neda Ariarne Titmus, ara bronze.

–Se sent com Phelps? –pregunten a Dressel.

–Jo no nedo perquè em recordi ningú. Per a mi l’únic que importa soc jo mateix, i el meu entrenador [Gregg Troy], i els meus companys, i la piscina. No pretenc ser famós. Només vull veure fins on puc arribar, explorar els meus límits.

Li agradi o no, el món li agraeix les seves proeses. Dressel aspira a quatre ors més, una fita que el deixaria a un pas de Mark Spitz i els seus set títols a Munic el 1972.c

“No pretenc ser famós; només vull veure fins on puc arribar, explorar els meus límits”