La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els gelats Ben&Jerry’s es fonen sota la calor del conflicte israelià
Ètica i política d’una empresa que deixarà de vendre als territoris
El 19 de juliol, Ben&Jerry’s va decidir que a partir del 2023 no vendrà més gelats en els assentaments israelians a Cisjordània. Considera que aquestes colònies no formen part d’Israel i són territoris palestins ocupats per la força el 1967, tal com reconeix Nacions Unides. El govern israelià es va sentir ofès. Va denunciar la decisió com a antiisraeliana i antisemita, mentre va demanar a 35 estats nord-americans que sancionessin la companyia. Pràcticament tots els partits polítics, des de l’esquerra sionista fins a l’extrema dreta, van aplaudir aquesta reacció.
Tothom té dret a una mossegada de Chunky Monkey, una de les combinacions més populars de Ben&Jerry’s, però la companyia, que és propietat d’Unilever des de l’any 2000, argumenta que també té dret a decidir on ven els seus gelats. El Govern israelià, en tot cas, ha parlat de boicot, d’una estratègia que no ajuda la reconciliació entre israelians i palestins.
Per entendre la transcendència d’aquest pols tan anecdòtic al voltant d’uns gelats cal anar més enllà de la calor d’aquest estiu. La policia israeliana va carregar aquest mes d’abril a la mesquita d’Al Aqsa. Va ser una provocació en ple Ramadà, que Hamàs va aprofitar per llançar coets contra Israel. La consegüent resposta de l’exèrcit israelià a Gaza va matar 256 persones. La crisi, en què també van morir 12 israelians, va durar 11 dies.
El 18 de maig, centenars de milers de palestins a Israel, Cisjordània i Gaza no van anar a treballar. Aquesta va ser la primera protesta conjunta en diverses dècades. La vaga va degenerar en violència a les set ciutats israelianes qualificades com a mixtes, és a dir, amb una important proporció de ciutadans àrabs.
Aquell 18 de maig, persones radicalitzades de les dues comunitats, l’àrab i la jueva, que havien coexistit a Israel sense barrejar-se, però també sense enfrontar-se, no es van atacar, van cremar comerços i automòbils. Quatre persones van morir, dues de cada bàndol.
Benjamin Netanyahu va ser desplaçat del govern poc després per una coalició molt heterogènia, que inclou des de colons fins a islamistes. El nou primer ministre, Naftali Bennett, governa des del 13 de juny amb prou pragmatisme per esquivar els obstacles del dia a dia. Dona suport als assentaments, però compensa els palestins israelians amb promeses de més inversions. El partit Raam (islamista) accepta aquesta barata. No té més alternativa. Si la coalició no resisteix, si la seva aposta per treballar amb Bennett no dona fruits, els electors li retiraran la confiança.
Ara, Mansur Abàs, líder de Raam, espera emportar-se una part suficient del pressupost que el Govern va presentar ahir al Parlament. El mateix esperen els seus col·legues de la coalició. A Bennett no li queda més remei que acontentar-los a tots tot i que sigui a costa d’un pressupost expansiu que castigui la recuperació econòmica.
La resposta governamental a Ben&Jerry’s, tot i això, va més enllà del tacticisme polític. És una resposta estratègica per demostrar fortalesa de cara a l’opinió pública mentre s’intenten fer concessions als palestins per la porta del darrere.
Hamàs, per exemple, ja no reivindica, com feia fa tot just uns dies, l’arribada de petrodòlars qatarians a la malmesa franja de Gaza. No hi ha hagut cap acord oficial, però sembla evident que Israel permet que entrin materials de construcció i s’atenguin altres necessitats dels habitants.
El Govern de Bennett necessita consolidar-se, demostrar que pot ser tan sòlid com el més sòlid dels executius de Netanyahu. D’aquí la seva, aparent, intransigència i insensibilitat.
La setmana passada, per exemple, l’exèrcit va matar a Cisjordània quatre palestins, entre ells un nen de 12 anys, que anava amb cotxe amb el seu pare i els seus germans. En els aldarulls que van succeir el funeral de divendres, un jove de 17 anys també va caure abatut. L’exèrcit no n’ha dit res, cap explicació de per què el vehicle en què va morir el nen de 12 anys, que ocupava el seient del darrere amb dos germans més, va rebre tretze impactes de bala.
Aquestes morts han tingut menys repercussió mediàtica a Israel que els gelats de Ben&Jerry’s perquè quan els mitjans es cansen de cobrir les mateixes desgràcies durant anys deixen un buit que ocupen altres informacions gestionades per altres actors del conflicte, en aquest cas el govern israelià.
Bennett acusa Ben&Jerry’s de terrorisme econòmic, però Netanyahu va tancar el 2018 un acord amb la Unió Europea que exclou els territoris ocupats, i ho va fer sense agitar la bandera de l’antisemitisme.
Israel sempre ha criticat amb duresa la UE per obligar els productes israelians fabricats als territoris ocupats que així consti a les seves etiquetes, però no va ser un obstacle perquè Netanyahu pactés amb Brussel·les.
La decisió de Ben&Jerry’s és consistent amb la de la UE, però Bennett fa soroll perquè necessita anar més enllà que Netanyahu. Per això s’ha protegit els soldats que van participar en la mort del nen palestí de 12 anys.
La coalició de Bennett sembla massa fràgil per obrir canals d’enteniment amb els palestins. També ho és per enfrontar-se obertament als colons armats que cada dia fan un volt més a la femella de la violència als territoris ocupats.
Hi ha 2,7 milions de palestins que viuen a Cisjordània sota
El Govern Bennett, dur davant la galeria sionista, cedeix per sota mà a algunes peticions palestines
Quatre palestins morts en una setmana a Cisjordània, un nen de dotze anys inclòs
l’ocupació israeliana i gairebé dos milions de palestins israelians que, des del 18 de maig, demanen els mateixos drets que els seus conciutadans jueus, una igualtat que la llei de l’estat nació del 2018 impedeix.
A Bennett i els seus aliats ara no els queda més remei que fondre Ben&Jerry’s, però si tenen la intenció millorar la convivència entre israelians i palestins demà hauran de garantir que hi ha prou Chunky Monkey per a tothom.c