La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘One Piece’ contra Proust
Guerra cultural a França pel xec de 300 euros destinat als joves
Emmanuel Macron va complir una de les seves promeses electorals i va presentar al maig el Pass Culture, un xec per valor de 300 euros destinat a tots els residents francesos de 18 anys per a despeses exclusives en cultura. El mateix president va protagonitzar la campanya de llançament en diferents xarxes socials. “Ja siguis de cinemes, museus, novel·les, manga, videojocs, teatre, rap, metal, o de tot alhora, hem creat el Culture
Pass per tu”, afirmava en un vídeo a l’estil de la generació Z i publicat a la plataforma Tik Tok.
La seva intenció era demostrar que l’òpera i l’alta literatura també tenen un lloc per als joves francesos. Però, gairebé un mes després del llançament, no ha augmentat la venda de novel·les de Proust o d’entrades per veure les ballarines al Folies Bergère parisenc. Ni tan sols ofertes exclusives com passis VIP a festivals o concerts no han aconseguit canviar, de moment, els hàbits dels adolescents. Al seu lloc, la gran majoria dels 640.000 usuaris de l’aplicació ha optat per gastar el seu xec en tendes de còmics o en plataformes de vídeo o música pop.
Per accedir a totes aquestes ofertes, el Ministeri de Cultura ha dissenyat una aplicació que detecta la teva ubicació per saber quins esdeveniments o concerts se celebren a la teva zona i assenyala els punts de venda autoritzats. Els usuaris només poden gastar 100 euros en subscripcions en línia o e-books i, a més, totes les ofertes de plataformes i publicacions han de ser en francès, cosa que deixa fora Netflix o Disney+.
El mateix passa amb els videojocs, en què no hi ha d’haver violència i han d’estar produïts, com a mínim, per una empresa francesa. Aquestes mesures proteccionistes volen substituir els grans èxits internacionals per altres de més locals. Tot i això, les pel·lícules i sèries estrangeres continuen ocupant els rànquings del més vist entre els joves, malgrat els esforços per promocionar la cultura i la llengua del país.
Però és el manga, l’animi i el K-pop els que han acaparat les primeres compres del Pass Culture. La cultura de masses importada del Japó i Corea del Sud ha passat de ser una cosa marginal a un fenomen entre la joventut francesa. Triomfen els còmics japonesos com One Piece, que, reeditat dues dècades després de la seva publicació, torna a trencar rècords de vendes amb més de 25 milions d’exemplars venuts a França i supera clàssics com Astèrix.
Aquest furor otaku —sobrenom per a les persones molt aficionades al manga i l’animi— no agrada a tothom. No veuen clara la “gran victòria de la cultura” anunciada per Macron. L’oposició no ha trigat a posar en dubte la decisió del Govern, el qual acusen de gastar impostos perquè, al final, els joves decideixin fer servir el seu xec en productes de cultura mainstream.
Proposen, en lloc seu, una inversió adreçada a les agrupacions juvenils i als barris de rendes baixes, on sí que hi ha un problema d’accés a la cultura. El projecte ha costat 80 milions d’euros, una xifra que es podria doblar l’any que ve si, finalment, s’inclou els estudiants de secundària.
Encara falten mesos per determinar quin serà l’efecte real d’aquesta iniciativa i si realment és capaç de canviar els hàbits de consum cultural entre els joves. Però la batalla cultural dels defensors de la cultura canònica, francòfona i elitista està perduda. Els estudis demostren que la franja d’entre 15 i 25 anys és la gran consumidora de cultura pop, una tendència que es repeteix generació rere generació.
Per la seva banda, els joves veuen amb molt bons ulls la iniciativa, però defensen la llibertat de viure la cultura a la seva manera. “El millor és que te’l pots gastar en el que et doni la gana”, afirma Gabriel Tiné, de 18 anys. Encara que ja ha gastat 200 euros del passi en una botiga de discos de vinil del seu barri, no rebutja provar coses noves, a què potser no podia accedir abans de la implantació del Pass Culture. “No em negaria a assistir a un concert de jazz o alguna cosa semblant”, explicava Tiné a The New York Times.c
L’oposició afirma que el Pass Culture només beneficiarà les grans indústries culturals estrangeres