La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’acumulació de carpetes pendents marca la reunió de la comissió bilateral
Els governs espanyol i català fan avui un pas més per a la normalització del diàleg
Des que a finals de juny Pedro Sánchez i Pere Aragonès van pactar reactivar la comissió bilateral Generalitat-Estat abans de les vacances, l’equip de la Conselleria de la Presidència s’ha trencat el cap perquè es mantingués aquest compromís i, més tard, dotar de contingut l’ordre del dia.
“La trobada ens interessa més a nosaltres que no pas a ells”, admeten des del Govern. “Hi ha manca de voluntat” per part del Govern espanyol, va denunciar divendres la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Així doncs, la preparació de la desena trobada d’aquest espai que es reunirà avui a Madrid, després de tres anys de no fer-ho, ha tingut un únic guió: la part catalana ha posat sobre la taula un cabàs de qüestions per resoldre “d’una vegada” i la Moncloa ha estudiat la conveniència d’abordar-les. La llista d’aspectes per tractar ha ballat constantment. N’hi ha de clars i de pes, com ara la retirada del recurs del Govern espanyol al Tribunal Constitucional contra la llei catalana de lloguers o l’incompliment pel que fa al finançament dels Mossos. D’altres són menys rellevants i al Govern sospiten que a la Moncloa ni tan sols en paren compte (per exemple, la titularitat del canal Xerta-Sénia).
La trobada és representativa de la necessitat de la normalització del diàleg entre els governs. La taula de negociació per resoldre el conflicte català en serà la constatació definitiva. Però al Govern estan molestos perquè l’equip de la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, no ha volgut incloure els fons europeus a l’ordre del dia. La Moncloa addueix que l’espai idoni va ser a la Conferència de Presidents de divendres a Salamanca, on l’única absència va ser la del president de la Generalitat. Fonts del Govern central, però, afirmen que hi haurà espai per parlar de les ajudes europees encara que després no consti en acta.
En tot cas, a banda d’aquesta queixa Vilagrà ha posat l’accent en una cinquantena de traspassos o temes pels quals la Generalitat considera que té competències i que encara no gestiona (Rodalies és un clàssic). Però hi ha dos grans grups més a la carpeta que com
parteix amb el vicepresident Jordi Puigneró i el conseller d’Economia, Jaume Giró: transferències, o allò en què Catalunya no té competències però que igualment demana, com ara la gestió del port i l’aeroport de Barcelona; i incompliments.
En aquest darrer paquet, que serà al centre del debat, la Generalitat inclou, per exemple, la llei de Dependència. La norma estableix que un 50% de la despesa correspon a l’Estat i l’altra meitat a les autonomies. Però l’equilibri de les aportacions sempre s’ha decantat perquè acabés assumintne la major part l’Administració catalana. Fins al punt que ja amb Sánchez al poder, l’Estat ha arribat a destinar a la dependència un 15%, davant un 65% la Generalitat. Els afectats han hagut d’assumir al voltant del 20% restant.
La disposició addicional tercera de l’Estatut és una altra qüestió del capítol d’incompliments que cueja des del 2006, quan el Govern central va reconèixer un dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya. El 2017 el Tribunal Suprem va obligar l’Estat a abonar a la Generalitat 759 milions d’euros. La Generalitat va
La Generalitat creu prioritari que la Moncloa s’avingui a retirar el recurs a la llei catalana del lloguer
Els incompliments de l’Estat centraran el debat en la trobada entre les dues administracions
pactar amb la Moncloa que li serien abonats en quatre terminis. 200 milions d’aquell import que ERC va pactar amb el PSOE i Unides Podem que el Govern central pagaria enguany a canvi de donar suport als pressupostos generals de l’Estat del 2021, la setmana passada encara no figuraven a les arques de la Generalitat. Un dels temes recurrents que sí que sembla que es pot resoldre quan s’acabi la reunió d’avui és la gestió de les beques universitàries. Des del 2001 el Tribunal Constitucional ha resolt tres vegades a favor de la comunitat autònoma i atorgant-li la competència. El Govern central fins avui no n’ha traspassat la competència. L’acord serà efectiu a partir del curs 2022-2023.
La reunió d’avui no és més que la imatge final d’un procés d’acords (i desacords) entre els equips tècnics durant un mes. Cara a cara avui només perfilaran allò que ja s’ha parlat a distància anteriorment. En alguns aspectes, perquè la llista és inabastable i Vilagrà ja ha avisat que serà necessari un calendari per anar tocant-los tots. I per això caldran reunions bilaterals més freqüents.c