La Vanguardia (Català-1ª edició)
El nou procés (de diàleg)
Un tràmit”. La comissió bilateral EstatGeneralitat reprèn les reunions amb les expectatives tan baixes que al Palau de la Generalitat la donen per descomptada i ja estan pensant en els pròxims passos del nou procés, el de diàleg. L’ordre del dia no respon a l’excepcionalitat del moment polític, sinó a la necessitat, també excepcional, d’evidenciar des del PSOE i ERC que la voluntat de negociació es demostra negociant. Fins on?
I com que del que es tracta és de temptejar voluntats, el Ministeri de Política Territorial considera suficient posar sobre la taula un ordre del dia que és un compendi de referències genèriques a informes sobre la cooperació entre el Govern central i la Generalitat, la situació dels conflictes de competències davant el Tribunal Constitucional i l’inici o la reactivació de negociacions sobre traspassos de funcions i serveis pendents de formalitzar.
Un eufemisme, perquè la llista està intacta des del 2011, després de la sentència de l’Estatut, i els traspassos i transferències congelats han estat referenciats en les famoses 23 demandes que Artur Mas va traslladar a Mariano Rajoy a la Moncloa el 2014 i les 46 de Carles Puigdemont el 2016. Després de l’erm negociador del govern del PP, el catàleg de competències que reclama la Generalitat es va tornar a posar sobre la taula l’agost del 2018 amb la reactivació de la comissió bilateral, ja sota presidència de Pedro Sánchez. “Informe sobre la situació dels traspassos de funcions i serveis pendents de formalitzar”, deia aquell ordre del dia. Sense avenços...
ERC ha advertit les últimes setmanes el Govern de Sánchez de la necessitat de presentar resultats ràpids en l’aposta pel diàleg, ara amb Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. Els republicans admeten sense embuts que a la primera cita de la comissió bilateral no hi haurà èxits espectaculars, sinó posades al dia i voluntats. El que sortirà de la cita a Madrid serà la convocatòria, una dècada després, de la comissió de transferències pertinent per reprendre la negociació del traspàs de les beques i ajuts a l’estudi amb una dotació. Una victòria amarga i una mica “humiliant”, admeten tant a ERC com a Junts, després de vint anys de reivindicació i diverses sentències favorables del Constitucional tan incomplertes com la dotzena d’acords de legislatura o pressupostaris que ha inclòs el ja llegendari traspàs pendent.
I per bé que ERC no vol barrejar la negociació dels pressupostos amb la bilateral d’avui, a l’ordre del dia s’hi inclou el compliment de la transferència de 243 milions per als serveis de Rodalies i regionals inclosos als comptes del 2021 avalats per ERC. La resta serà qüestió d’agenda. Per al ministeri la prioritat és reactivar totes les eines estatutàries de coordinació entre administracions.
Com la bilateral, la comissió mixta d’afers econòmics i la d’infraestructures també estan aturades des de la tardor del 2018. I si la història de les comissions bilaterals i els seus annexos és més aviat desgraciada, pot ser superada per les seves subcomissions. La de col·laboració i cooperació “fins ara no s’ha reunit mai”, recorda la documentació de la Conselleria de la Presidència... i la d’infraestructures i equipaments està adormida des del febrer del 2009.
Immersa en el procés sobiranista, Catalunya acumula una dècada de sequera de traspassos i transferències, però no és només cosa del procés. De fet, entre les autonomies tan sols el PNB ha aprofitat el temps. Dos traspassos el 2010, dotze el 2011 i una travessia del desert fins a l’arribada de Sánchez a la Moncloa. Sis traspassos aquesta legislatura amb el seu personal (684 efectius) i els seus recursos (70 milions). Encara més: dijous es va acordar la concertació de diversos impostos. Un fet que evidencia que les comissions bilaterals entre governs no són l’exponent de l’aposta federal, sinó el comodí per gestionar majories al Congrés.
I si hi ha escepticisme a ERC, el de Junts no té aturador. La ministra Isabel Rodríguez, presidenta de la bilateral durant aquest any, encarna l’aposta per la “cogovernança federal” i el “multilateralisme solidari” que propugna el
L’ordre del dia de la reunió no respon a l’excepcionalitat del moment, sinó a la necessitat del PSOE i d’ERC d’evidenciar que la voluntat negociadora es demostra negociant
La sequera de traspassos no és cosa del procés; només el PNB n’ha tret rèdit
PSOE. Res de referèndum, o sigui que a Junts costa de veure per on poden venir els èxits d’una estratègia que només toleren i a la qual han posat data de caducitat.
ERC vol convertir en compartiments estancs la negociació dels pressupostos, la comissió bilateral i la taula de diàleg entre governs, però les seves vides i calendaris transcorren en paral·lel. I sense definir una estratègia coordinada dels socis del Govern, la discrepància està servida. Junts vol obrir nous horitzons a Madrid però mantenint les mans lliures en l’eix identitari. La col·laboració “dependrà de la seva actitud”, diuen els republicans. Però el nou procés també tanca per vacances fins a finals d’agost.
Després arribarà l’esprint independentista per pactar la composició i estratègia a la taula de diàleg, coordinar-se en el primer tràmit dels pressupostos al Congrés i una possible nova bilateral abans que s’acabi l’any... Tot un procés...