La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La bilateral no pot ser un ‘déjà-vu’ i sempre tractar el mateix sense tancar res”
Laura Vilagrà Consellera de Presidència
Avui es reuneix la comissió bilateral Generalitat-Estat després de tres anys. Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) lidera per la part catalana la trobada amb el Govern central. Hi vol abordar solucions socials, econòmiques, d’infraestructures i de protecció de la llengua i la cultura catalanes. I per molt que la Moncloa públicament afirmi que no vol, també els fons europeus. Tot això malgrat l’experiència de reunions passades, en què molts dels compromisos no s’acaben portant a terme.
S’asseurà davant una ministra, Isabel Rodríguez, que va dir fa uns dies que l’independentisme “hauria d’haver après la lliçó”.
Són comentaris polítics que es contextualitzen en un moment en què s’està davant dels mitjans de comunicació, però l’independentisme no ha d’aprendre cap lliçó. El que hem d’aprendre els representants polítics és escoltar la ciutadania i és el que fem a Catalunya els partits independentistes, que no han parat mai de créixer en totes les conteses electorals.
Hauria estat més fàcil l’entesa amb l’anterior ministre de Política Territorial, Miquel Iceta? Vam començar a parlar amb ell d’aquesta trobada, però seguim parlant amb ell, perquè està al capdavant de Cultura i Esports i anem treballant aspectes importants per a Catalunya. Però espero que el canvi de ministre no signifiqui perdre aquesta capacitat d’entesa. Iceta pot col·laborar en la bona entesa des de la posició que ocupa ara.
Té la sensació que el Govern espanyol acudeix a la bilateral a desgana?
Ens sembla que fins ara hi ha hagut poca concreció en els acords i com sempre s’ha volgut tirar la pilota endavant en temes que són històrics. Hem detectat fins a 56
Temes recurrents “Hi ha 56 traspassos pendents que l’Estat tan sols ha d’executar amb el pressupost adequat”
traspassos pendents de temes completament tancats i acordats o estatutaris que l’Estat simplement el que ha de fer és executarlos i traspassar-los amb el pressupost adequat a la Generalitat de Catalunya. Negociem intensament, però alhora sabem que en aquesta comissió no ho tancarem tot, òbviament, però sí que cal acordar un calendari molt rigorós a la tardor en què anem concretant en el marc d’una altra bilateral o en la comissió de traspassos o d’assumptes econòmics i fiscals o d’infraestructures tots aquells acords que es derivin d’aquests 56 traspassos.
D’acord, però els van haver d’arrossegar a la taula?
Vam forçar la màquina perquè abans d’anar de vacances poguéssim celebrar aquesta comissió bilateral. Volem un calendari de ritme intens, des del minut u.
Diu que no ho tancaran tot, però això alhora vol dir que esperen acordar alguna cosa?
Fins dilluns a la tarda treballarem perquè els acords que tanquem siguin el màxim de concrets possible. Ho estem fent a nivell tècnic... Ho dic perquè en altres espais multilaterals no hi ha hagut aquest treball de fons... La feina acabarà materialitzada amb alguns temes, com les beques i ajuts als estudis. I ho celebrem, perquè és un tema històric que no s’havia acabat de materialitzar. Però també tenim molt d’interès que la llei de l’Audiovisual permeti la protecció del català en forma de quotes, tal com es preveu amb el castellà davant l’anglès, i que les grans plataformes de continguts audiovisuals tinguin una part de respecte per la llengua catalana, però també per la promoció de l’audiovisual català. També per a l’aranès.
Llavors, el traspàs de la gestió de les beques, que s’arrossega des de fa 20 anys, ja estarà fet un cop surtin de la trobada d’avui? Ens queixem que segurament caldrà una altra comissió de traspassos
Per separat “Desvinculem aquesta negociació de la dels comptes; no volem que ens facin cap trampa”
que acabi de tancar les qüestions exactes. De fet, aquests dies estic llegint l’acta anterior [de la comissió bilateral] de l’1 d’agost del 2018 i ja hi figuraven molts dels temes que plantegem en aquesta nova bilateral. Ja vaig dir a la ministra que no podem tenir aquesta sensació de déjà-vu, de sempre tractar el mateix i no acabar de tancar res.
Reconeixen que hi ha qüestions recurrents que no acaben de concretar-se mai. Fins ahir, la bilateral s’ha reunit nou vegades des del 2007. Quina confiança pot tenir la ciutadania catalana perquè aquesta reunió, ara sí, sigui exitosa?
Serem molt exigents i bel·ligerants per reclamar el que ens sembla que és just. La nostra actitud serà la de ser molt durs en la negociació perquè no se’ns escapi cap dels traspassos. No ens conformem amb engrunes i picarem tota la pedra que calgui.
Que la Moncloa no s’avingui en principi a parlar dels fons europeus a la bilateral és un greuge? Explicarem la nostra proposta de governança en relació amb els fons europeus Next Generation. Catalunya té prou pes polític i demogràfic i experiència per poder gestionar-los eficaçment i amb impacte.
Tem que el Govern espanyol durant la reunió reclami el suport als pressupostos del 2022 com a moneda de canvi? Desvinculem totalment la negociació de la bilateral amb la dels pressupostos. Som Govern de la Generalitat, no partits. No volem que ens facin cap trampa en aquest sentit. Que el calendari no es viciï per la negociació dels comptes.
A la taula de diàleg del setembre hi haurà un PSOE que rebutja de totes totes parlar de referèndum i amnistia i una JxCat que no creu en aquest espai de diàleg.
Ho tenim pactat i escrit. Ens hem donat un marge important per aconseguir que aquesta taula de negociació funcioni. Hi hem de posar tot l’esforç i l’interès per traure’n resultats. Hem d’asseure-hi amb tota la força. En el cas de JxCat, van validar amb un 83% dels seus militants els acord de Govern.
Hi ajuden les declaracions d’Elsa Artadi dient que potser no cal donar dos anys de marge a la taula de negociació?
Crec que es referia al fet que no ens esperem dos anys a avaluarla, que hem d’anar fent monitorització. Però em remeto als acords signats.
La Generalitat no té mecanismes per garantir el compliment del que es pugui acordar... Tenim el 52% de l’electorat darrere. Aquesta és la nostra força.
Vostè és un dels càrrecs que firma el decret de creació dels fons de riscos. Creu que els avals de l’ICF per pagar la fiança del Tribunal de Comptes li poden implicar conseqüències jurídiques?
És una fórmula correcta, que s’ha fet servir en altres territoris. Ens emparem en la mateixa legislació bàsica estatal per protegir els servidors públics. Com que [el decret] està avalat tècnicament, no tinc por de les conseqüències que em pogués portar.
Per què sembla que a ERC li costa més d’entendre’s amb Junts que amb la CUP?
Tenim un Govern sòlid que vol que aquesta legislatura duri quatre anys. Volem fer un treball de molta profunditat i estructural, fer transformacions, i això requereix la bona entesa dels socis.c