El malestar europeu i la covid

Alemanya, França i Itàlia registren en els últims caps de setmana protestes contra les restriccions imposades per les autoritats a fi de combatre la pandèmia. Hi ha fatiga en les societats occidentals davant la successió de precaucions i restriccions que alteren el nostre mode de vida, d’una forma sense precedents des del final de la Segona Guerra Mundial.

Més enllà del factor cansament, és comprensible que sorgeixin aquestes manifestacions en vista de la magnitud de les restriccions que afecten drets fonamentals com la llibertat de moviment, el dret a no revelar dades sanitàries o la pròpia intimitat.

No tot s’hi val per superar la pandèmia, tampoc que es manipulin les restriccions necessàries amb finalitats ideològiques espúries. Assistim a una col·lisió aparent entre dos béns bàsics: el que vetlla per preservar la salut i l’economia d’una majoria –objectiu primordial dels governants– i el respecte a la llibertat individual sense que sigui engolida, un perill que totes les democràcies tracten d’evitar, conscients dels precedents històrics catastròfics.

Les restriccions adoptades a França respecte a l’accés a establiments públics o situació laboral, per exemple, han començat a ser imitades a la vista que la pandèmia es resisteix, el ritme de vacunació ha disminuït –en part per la resistència dels escèptics i per la menor conscienciació de la població més jove– i la reactivació econòmica comença a ser inajornable. Per això molts governs han optat pel mal menor, enfocament lloable, fent el cor fort amb els valors de la llibertat, dels quals França és la pàtria. Dit això, és bàsic deixar molt clar que es tracta d’excepcionalitats, restriccions limitades en el temps i que no han arribat per quedar-se, ni aspiren a canviar hàbits o imposar maneres diferents de vida. La llibertat i el respecte a l’individu i la seva capacitat d’elecció són un dels grans valors del Vell Continent, cosa que ens distingeix d’altres potències econòmiques, com és el cas de la Xina.

Cal demanar una mica més de paciència als ciutadans, un esforç de comprensió i aquella garantia inequívoca que ningú no aspira a tenir una societat orwel·liana, d’individus submisos a qui les autoritats diuen el que els convé.

No han ajudat la desorientació mostrada per molts governs o les seves decisions erràtiques, però es tractava d’un desafiament inesperat que la humanitat associava a temps remots. La pandèmia passarà, i seria profitós un debat ampli sobre la llibertat individual, el bé comú i la preservació del gènere de vida europeu.c

Hi ha una col·lisió aparent entre dos drets: el bé comú i la llibertat individual