La Vanguardia (Català-1ª edició)
La universitat suspèn en enginyers informàtics
Alumnes i mercat demanen més places; els campus no n’ofereixen
En plena era digital i sumits en una pandèmia que no ha fet més que accelerar la necessitat de recursos tecnològics, l’enginyeria informàtica s’ha convertit en una de les professions més demandades a Espanya. Segons el portal Infojobs, abans del 2020 les ofertes relacionades amb la informàtica representaven un 11%. Ara han arribat a un 14% i ocupen el segon lloc en el rànquing de sectors amb més vacants.
“Fa molts anys que hi ha una gran demanda d’enginyers informàtics, tant al nostre país com en l’àmbit mundial” —explica Fernando Suárez Lorenzo, president del consell general d’escoles oficials d’enginyeria informàtica d’Espanya—. “El que ha fet la pandèmia ha estat visibilitzar la importància de la nostra professió i que es veiessin moltes aplicacions de l’enginyeria informàtica que estaven ocultes en l’educació, la feina o la justícia, per citar-ne algunes”.
Les posicions més sol·licitades van “des de robòtica fins a consultories d’aplicacions web i empresa, però ara el que més destaca són els temes relacionats amb intel·ligència artificial i tractament de dades”, afirma Nerea Alberdi Olaizola, enginyera informàtica del grup de robòtica de la fundació tecnològica Tecnalia. També hi ha hagut un augment considerable en la demanda de desenvolupadors de software, un perfil en què les vacants es van duplicar entre el desembre del 2020 i l’abril del 2021.
Malgrat que els sous d’enginyeria informàtica són per sobre de la mitjana espanyola, Fernando Suárez Lorenzo considera que “Espanya és un país potent en aquest àmbit, però els nivells salarials, en general, són lluny dels que hi ha en altres països”.
Per la seva part, Nerea Alberdi Olaizola afegeix: “abans la llicenciatura era només ‘informàtica’, després es va canviar a ‘enginyeria informàtica’, però això no s’ha traduït en una valoració igual per a tots els enginyers”.
Tot i així, la carrera es posiciona entre les primeres pel que fa a inserció laboral. Per això, tenint en compte la gran demanda, l’alta probabilitat de trobar feina a l’acabar la universitat i el nivell salarial superior a la mitjana, resulta sorprenent descobrir com la universitat espanyola cada any deixa fora centenars d’alumnes que desitgen estudiar enginyeria informàtica per falta de places acadèmiques. Segons dades de l’informe ‘Ocupabilitat i talent digital’, els últims cinc anys hi ha hagut 20.914 alumnes que no han pogut accedir a aquest grau.
Francisco Javier López Fraguas, degà de la Facultat d’Informàtica de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), argumenta que “no hi ha una posició coordinada entre les diferents universitats per no oferir més places, el que passa és que les condicions en què cal donar la titulació requereixen recursos i no en tenim prou”. Per equilibrar el marge que hi ha entre estudiants interessats a cursar la carrera i places ofertes, les universitats necessitarien augmentar tant els recursos físics (d’espais, instal·lacions i equipaments) com de personal docent. “Són titulacions d’alta experimentalitat i calen laboratoris informàtics adequats tant de software com de hardware”, assegura López Fraguas.
A les dificultats per ingressar en enginyeria informàtica se li sumen dues traves més que fan que molts dels alumnes que co
Més de 20.000 estudiants que volien accedir al grau n’han quedat fora els últims cinc anys a Espanya
mencen a primer no arribin a acabar els estudis. D’una banda, l’alta taxa d’abandonament a què sucumbeixen “persones que elegeixen la carrera per les oportunitats d’ocupació i l’esforç de les quals no correspon amb el que requereix la formació”, aclareix el degà de la Facultat d’Informàtica de l’UCM. I, d’una altra, les ofertes de feina que accepten estudiants no graduats, donada la demanda que hi ha d’aquests professionals.
A més, tal com assenyala un informe de l’OCDE recopilat pel World Economic Forum, Espanya és un dels països que menys retenen el seu talent. Amb la qual cosa la fuga de cervells provocada per l’abundància de bones oportunitats laborals en altres territoris fa que, dels professionals que s’acaben graduant, una part acabi no exercint al país.
Aquesta suma de factors condueix a una bretxa entre la demanda i l’oferta d’enginyers informàtics a Espanya. La necessitat d’aquests professionals va a l’alça i només es podrà cobrir, segons Fernando Suárez Lorenzo, si “el conjunt universitari s’alia per reclamar més recursos” i el sector assumeix els reptes per retenir el talent a Espanya i aconseguir que l’ecosistema de l’enginyeria informàtica evolucioni cap a una realitat més pròspera. “Hem d’aprofitar les oportunitats actuals per ser més competitius”, conclou Suárez Lorenzo.c