La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jardí de veus a Peralada
El públic acomiada amb aplaudiments dos grans com William Christie i Javier Camarena
Curt però intens. Peralada tancava ahir una edició de pandèmia de tres setmanes amb limitacions d’aforament i producció, però fent honor al concepte de festival, tant per la concentració d’espectacles com per l’aposta per algun muntatge escènic arriscat o la convocatòria de grans estrelles de la lírica.
El vespre d’ahir va ser el més semblant a un ral·li de notables escuderies: a la tarda, en la intimitat de l’església del Carme, un centenar i mig d’espectadors van tenir el privilegi de veure William Christie dirigint des del clau una òpera de Händel, Aminta i Fillide, amb un petit conjunt de cordes de Les Arts Florissants i dues de les joveníssimes veus del seu Le jardin des voix, de bonica i prometedora veu, tot i que amb alguns dubtes d’afinació que fan pensar que aquesta vegada el jardiner es va precipitar a l’hora de tallar-les.
Christie, la patum de l’historicisme del barroc francès, venia a dipositar a Peralada el lluminós art dels seus conjunts. I ho feia amb la senzilla i pastoril òpera de principis del 1700 que el compositor va crear per a l’Acadèmia de l’Arcàdia a Roma. Una obra amb onze moviments da capo i varietat d’àries que narra els amors d’un pastor per una nimfa.
Christie tria les veus com si fossin flors. Les flors que conrea al seu propi jardí. D’ell n’han sortit veus específiques, com la del contratenor Xavier Sabata, o una de lírica com la de Sonya Yoncheva, la pròxima Norma del Liceu. Com si fos un entomòleg, les cuida i les avicia... Per això sorprèn que les sopranos Jessica Niles i Shaked Bar tinguessin una actuació una mica lliure.
En un gran canvi de terç, a la nit era el tenor Javier Camarena el que posava el colofó a la celebració de la 35a edició del festival, després d’haver-ho donat tot en la Lucia di Lammermoor amb la qual ha tancat temporada el Liceu.
Curiosament, aquest cap de setmana va quedar clar que les dues grans veus rossinianes –Camarena i Juan Diego Flórez (dissabte en Cap Roig)– ja no ho són tant. El tenor mexicà va mostrar ahir a la nit, davant l’entregat públic de Peralada, la seva vocalitat mozartiana. Una mostra del que oferirà a La flauta màgica que farà amb Gustavo Dudamel la pròxima temporada al Gran Teatre. Tornar als inicis, a Mozart, sempre és bo i guaridor.
El concert va arrencar amb l’última actuació de Conxita Garcia al capdavant del cor del teatre barceloní, dirigits finalment per l’eficaç Riccardo Frizza. Emocionant comiat d’una artista que tanca una etapa de construcció de model, que prosseguirà amb –la màgia?– la direcció de Pablo Assante. El cor va intervenir en Lakmé ienl’ A bocca chiusa de Madame Butterfly. Mentre que Camarena abordava àries de Les pêcheurs de perles (Bizet), Don Pasquale (Donizetti), El rapte al serrall i La flauta (Mozart), a més de Che gelida manina de La bohème... Per acabar amb focs d’artifici a La fille du régiment. Les flors cal regar-les perquè el jardí continuï viu.c