Quina de les seves obres García Márquez no va voler portar mai a la pantalla gran?

Malgrat que Gabriel García Márquez es considerava un gran amant del cinema, no veia clar que les seves obres es portessin a la pantalla gran, tot i que va acabar acceptant que algunes es projectessin. Ara bé, va insistir que la seva obra cabdal, Cent anys de solitud , no s’adaptés mai al cinema. D’oportunitats, no n’hi van faltar, però Gabo sempre va justificar la decisió al·legant que es tractava d’una novel·la no apta per ser filmada.

Per això, sorprèn que Netflix hagi anunciat que “ha adquirit els drets per desenvolupar l’estimada i aclamada novel·la, considerada una de les obres més importants del segle XX, en una sèrie original en espanyol”, tal com va indicar en un comunicat.

Els fills de l’escriptor, Rodrigo i Gonzalo, han acabat acceptant la petició amb la condició que siguin ells els productors executius de la saga, per mirar així que tinguin cura de tots els detalls que el seu pare va considerar en el seu dia . “L’actual era daurada de la sèrie, la qualitat cinematogràfica del contingut i l’acceptació, per part del públic, de programes en llengües estrangeres, no podia ser millor per fer l’adaptació”, van declarar .

Però, què era el que el colombià tant temia que passés? Per què s’hi negava? L’autor sempre va defensar que no era una història fàcil d’adaptar en un guió cinematogràfic, ja que moltes de les seves característiques hi anaven en contra. Segons ell, seria molt complicat de gestionar tant en la durada del temps, com en els monòlegs dels personatges, i en certes escenes del llibre.

Ell mateix, que havia adaptat diverses obres, va reconèixer que no tenia clar com fer-ho. L’actor d’origen mexicà Anthony Quinn va dir que ell i el seu equip podrien aconseguir-ho i el va intentar convèncer amb una oferta molt generosa a finals dels setanta. Però Gabo ho tenia clar: no és no .

“Anthony Quinn, tot i el seu milió de dòlars, no serà mai per mi ni per als meus lectors, el coronel Aureliano Buendía", va dir.

I és que, a més de les possibles complicacions tècniques, l’escriptor va expressar que el seu desig era “que la comunicació amb els lectors sigui directa, mitjançant les lletres que jo escric per ells, de manera que ells s’imaginin els personatges com vulguin, i no amb la cara prestada d’un actor a la pantalla”.

Cal veure si, com a mínim, els actors triats per a la producció, convencen cadascú en el seu món imaginari.

LLIBERT TEIXIDÓ Gabriel García Márquez.