La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’altre apòstol de Velázquez
El Museu de Belles Arts d’Orleans presenta un oli atribuït al pintor i l’exposa al costat d’un ‘Sant Tomàs’ prestat pel MNAC
El Museu de Belles Arts d’Orleans exhibeix des d’aquest estiu un quadre que mostra l’apòstol Simó el Zelota i que s’atribueix al pintor Diego Velázquez. S’exposa a la mostra Dans la poussière de Séville... sur les traces du Saint Thomas de Velázquez ,al costat del San Pablo del mateix artista prestat pel MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
El comissari de l’exposició Corentin Dury ha volgut unir el que s’ha anomenant l’apostolat sevillà del jove Diego Velázquez. Se sap que aquest mestre del barroc, que neix el 1599, va passar els seus primers anys a Sevilla abans de traslladar-se a Madrid. Ja des de molt jove ingressa al taller de Francisco Pacheco a la capital sevillana i entre el 1618 i el 1622 pinta tres obres sobre apòstols que no ofereixen cap mena de dubte sobre la seva autoria: el San Pablo, del MNAC; el Santo Tomás, que té aquest museu d’Orleans, i la Cabeza de apóstol, del Museu del Prado (en dipòsit al Museu de Belles Arts de Sevilla). Les tres obres es presenten ara juntes per primera vegada i s’hi ha unit aquest Simó que va aparèixer fa vint anys en una subhasta a Christie’s, atribuït inicialment al pintor holandès Dirck van Baburen i que mai abans s’havia exhibit públicament.
L’actual propietari d’aquesta obra, Jonathan Ruffer, la té en dipòsit a la Bishop Auckland Spanish Gallery. Va ser ell mateix que va contactar amb l’especialista francès Guillaume Kientz i aquest va començar a estudiar la seva atribució a Velázquez. Kientz va ser comissari de l’exposició de Velázquez al Grand Palais de París el 2015 i des del desembre del 2020 és director de l’Hispanic Society Museum de Nova York.
La tela, en què apareix Sant Simó assegut, va ser sotmesa a exàmens infrarojos i a una radiografia que va evidenciar que la densitat de pigments al costat d’unes línies blanques amb contorns es repetien a les altres obres de Velázquez. “El quadre ha estat retallat, però les lletres, en la seva mida i grafisme, la tècnica, la pintura, la manera de treballar la llum al voltant del rostre... tots aquests elements fan que Kientz es plantegi que forma part de l’apostolat de Velázquez i el seu taller”, ha explica a Efe Corentin Dury, i després d’aquestes proves, els responsables del museu la van decidir incloure al costat de les altres tres. “Estem a l’inici del cas. Això és com una investigació policial: hi ha un crim, hi ha un sospitós, però no tenim el culpable encara”, diu Kientz. El procés d’atribució serà llarg –a l’octubre hi haurà un simposi amb especialistes de tot el món per debatre sobre l’autoria– i l’especialista insisteix que no es tracta tant de confirmar si aquest quadre, datat entre el 1620 i el 1622, és un Velázquez com si es va fer sota la seva supervisió dins del conjunt de pintures dels apòstols. “És probable –afegeix Kientz– que ell no fes tot l’apostolat. Cal veure si en termes de qualitat, estil i anàlisi hi ha punts coherents o no”.
L’exposició d’Orleans gira al voltant del Santo Tomás de la seva col·lecció que acaba de ser restaurat. Hi ha també un cert misteri sobre aquesta obra, perquè es desconeix com va arribar a Orleans. S’esmenta per primera vegada el 1843, ja en aquesta ciutat, però s’atribueix a Murillo. I no és fins al 1920 quan l’especialista Roberto Longhi l’atribueix a Velázquez i l’identifica com un apòstol.
L’exposició estarà oberta fins al 14 de novembre i inclou altres obres del període barroc d’artistes coetanis a Velázquez com José de Ribera, Francisco Pacheco o Luis Tristán, que van influir en l’obra del sevillà.c
El quadre va aparèixer fa uns anys en una subhasta i s’atribueix al taller de Velázquez