La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ray Zapata, l’hereu
El gimnasta espanyol iguala la plata en terra de Gervasio Deferr el 2008
Entre el xivarri de Simone Biles, un anar i venir de sensacions que desemboca en un debat d’abast mundial, Ray Zapata (28) va i es cola al podi.
La figura de Biles sobrevola l’escenari, tot i que això a Zapata no l’afecta gens ni mica, aliè a la pressió i al pas del temps, un espanyol d’origen dominicà que voleteja al pavelló Ariake i decideix alienarse de tot, incloent-hi la seva lesió al tendó d’Aquil·les, una circumstància que l’havia enviat al quiròfan el 2020, i també la seva davallada a Rio 2016, quan s’havia vist a un pas de la final, a dues dècimes.
Res d’això no li pesa a Zapata, i per això clava les diagonals i es projecta fins als 14.933 punts, tants com el campió, l’israelià Artem Dolgopyat (el seu exercici tenia una dificultat superior, i això li ha donat l’or), i una dècima i mitja per sobre del bronze del xinès Ruoteng Xiao (14.766).
Tal com acaba l’exercici de Zapata,
Espanya es projecta fins als sis podis.
–Soc el collons de millor, i encara que la medalla sigui de plata no vol dir que no sigui el millor –diu Zapata, que s’impulsa cap a dalt, i amb raó.
Fora de si, entre plors i veus, l’home –ni molt alt ni molt petit– parla i envia petons a la seva família i a la seva criatura, la petita Olympia, tot just vinguda a aquest món.
(L’Olympia no es deu haver asseguretat– sabentat del que ha fet el seu pare; ja en prendrà consciència més endavant).
Ray Zapata puja al podi i es penja la medalla –se l’ha de posar ell mateix, els directius només l’hi lliuren, l’hi ensenyen en una safata, no trenquem els protocols de i els experts es posen a recordar Gervasio Deferr (or en salt el 2000 i el 2004, plata en terra el 2008; Patricia Moreno havia estat bronze en terra el 2004), el rostre d’una generació meravellosa, aquella que havia conviscut amb els germans Carballo i Rafael Martínez i que, des d’aleshores, tal com desapareixia Deferr, s’aniria difuminant en l’espai.
–La nostra gimnàstica venia d’un període de sequera, però aquesta medalla trencarà amb tot això –diu Deferr, avui director d’una acadèmia de gimnàstica artística a la Mina (Sant Adrià de Besòs).
Se suposa que sortiran nens després d’aquesta història, petits voladors que veuran Zapata com a referència, igual que al seu dia tenien Deferr.
–Soc el collons de millor –insisteix. I possiblement està pensant en la seva resiliència: ningú no havia apostat per ell fa dotze anys, ningú no li donava entrada al CAR de Madrid.
–M’havia iniciat en la gimnàstica amb nou anys, anava dos anys endarrerit –explicava llavors.
Ningú no havia apostat per ell llevat del mateix Deferr: el 2010 Deferr pujava a un avió, es plantava a Lanzarote i deia a la família de Zapata:
–El noi ve al CAR de Sant Cugat. Encert!
Ray Zapata es passaria tres anys a Catalunya. Després sí, ja l’estimaven a Madrid, i amb raó: el 2015 Zapata apareixia en l’escena internacional amb els seus podis europeus i mundials.
El 2016 vivia l’ensopegada olímpica, però aleshores ja esculpia el seu nom a una figura. Com els Carballo en barra fixa. El seu Zapata I, vol en doble triple només apte per als especialistes espanyols (Simone Biles a banda, ella fins i tot fa dobles Iurtxenko), inspirava ahir tres dels seus adversaris, que l’incorporarien en la primera diagonal.
També ho havia de fer el mateix Zapata, que havia renunciat a anar més enllà: una final olímpica no és el millor escenari per al Zapata II, més compromès, potser en excés quan hi ha un podi en joc.
Nikita Nagorni, per exemple, sí que intentaria anar més enllà, fins a un triple mortal carpat, i això el faria sortir del tapís i de la lluita per les medalles.
S’esfondrava Nagorni, hipotètic favorit, tot just setè (13.066), i s’esfondrava Zapata, tot i que per motius diferents: té una medalla olímpica.
Es continuarà parlant de gimnàstica artística a Espanya.
I aquesta vegada no serà cosa de Simone Biles.c
“Encara que la medalla sigui de plata no vol dir que no sigui el millor”, diu Ray Zapata
La figura de Biles sobrevola l’escenari, tot i que això a Zapata no l’afecta gens ni mica