La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ana Peleteiro s’eleva cap al bronze
La gallega supera el seu rècord d’Espanya i aconsegueix l’impensable; Yulimar Rojas, rècord del món (15,67 m)
Aquest Estadi Olímpic convida a parlar del passat.
Aquí, el 1991, Mike Powell tombava Carl Lewis en el millor concurs de longitud de la història per establir un rècord del món (8,95 m) que esborrava un altre rècord mític, els 8,90 m de Bob Beamon. Com ens en podríem oblidar?
I en l’ara i avui passen coses meravelloses, gairebé tot alhora: tres saltadors d’alçada superen els 2,37 m, un grapat de migfondistes baixa d’1m45s (i entre ells Adrián Ben, que signa 1m44s30 i es planta a la final de les dues voltes), Karsten Warholm registra 47s30 a la seva semifinal dels 400 m tanques, Ana Peleteiro vola cap al bronze en el triple salt i els periodistes a la tribuna de premsa i els espectadors davant dels televisors exclamen: –Quanta meravella junta! Vola Peleteiro (25), i amb ella vola Yulimar Rojas (25), la veneçolana que l’companya en els entrenaments a Guadalajara, allargada com un pregadeu, la mateixa que balla i gesticula i es diverteix, còmoda en la seva superioritat, quan totes pateixen i es maleeixen i es desanimen.
15,67 m registra Yulimar Rojas en el seu últim intent, no n’hi ha prou de ser campiona olímpica, i així supera un rècord del món del 1995, els eterns 15,50 m d’Inessa Kravets.
Yulimar Rojas és una de les noves cares de l’atletisme, campiona del món i plusmarquista mundial, i després d’ella s’obstinen les altres, conscients que els queden la plata i el bronze.
Entre les aspirants hi ha Ana Peleteiro, aquí la tenim, una gallega que havia estat campiona del món júnior (2012) i campiona d’Europa indoor (2019) i que ja no s’arronsa quan competeix, ja que així l’ha ensenyat a moure’s Iván Pedroso.
–L’Iván competia molt bé. Com no m’ho ha d’ensenyar a mi? –diu Peleteiro quan se l’aborda al laberint de la zona mixta, un mercat ambulant grotesc en què els cronistes ens rifem els passis per accedir als fenòmens.
Peleteiro ja competeix d’allò més bé, i per això bat el seu propi rècord d’Espanya en el segon intent (14,77 m), i després, quan la supera Shanieka Ricketts al quart intent (14,84 m), el torna a batre (14,87 m) per projectarse cap al bronze. Quina manera de competir:
–Tinc un equip meravellós i gràcies a aquest equip soc aquí. Podria dir que és gràcies al meu esforç, a totes les hores dedicades. Però ja et pots esforçar molt, que si no ets al lloc correcte, en el moment correcte, amb les persones correctes, no funciona.c