La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sens dubte, això no és just”
Els especialistes espanyols carreguen contra el Comitè Olímpic Internacional; l’organisme ha autoritzat la participació de Laurel Hubbard, una halter trans, en el concurs olímpic femení
L’organització de Tòquio 2020 es despista un instant i per allà se’ls cola Luca Bruno.
Luca Bruno és fotògraf i ha fet la imatge que il·lustra aquesta història. Es tracta d’un retrat robat. No abunden les imatges d’entrenaments, a Tòquio.
Si algú vol parlar amb un esportista, que recorri al Zoom.
I si algú el vol retratar, haurà de ser creatiu.
A la foto hi veiem Laurel Hubbard (43) entrenant-se a les entranyes del Pavelló Olímpic de l’Halterofília.
La presència de Laurel Hubbard al lloc, movent centenars de quilos, revolta la comunitat de l’halterofília, que no comparteix la decisió del Comitè Olímpic Neozelandès, el mateix que l’havia seleccionat per a Tòquio 2020, ni la del Comitè Olímpic Internacional (COI), el mateix que l’ha acceptat al quadre femení (+87 quilos, pes màxim entre les dones, la final del qual se celebra aquest matí a les 8.50 h, hora catalana).
El debat altera la comunitat de l’halterofília perquè abans, fins al 2012, Laurel Hubbard es deia Gavin Hubbard: es tracta del primer esportista trans de la història olímpica.
I avui podria pujar al podi. –És que, definitivament, no és just –ens explica David Sánchez (que ha estat desè a Tòquio, amb 323 quilos, a la final de 73 kg)–. Perquè, com a home, Hubbard no havia aconseguit mai grans coses. Però com a dona té l’avantatge de la feina que ha pogut assimilar quan encara era home.
El 2017, ja convertida en dona, Laurel Hubbard aconseguia la plata als Mundials d’Anaheim (+90 quilos). El 2018 es lesionava greument als Jocs de la Commonwealth. Es va trencar un braç mentre liderava la prova. El 2019 va aconseguir l’or als Jocs del Pacífic a Samoa. I el 2020 guanyava la Copa del Món a Roma (+87).
–No n’estic del tot al cas, però això és un esport de força. I aquí l’esportista transgènere està jugant amb avantatge –diu Andrés Mata, vuitè a la categoria de 81 quilos–: és un greuge per a les dones, una situació desafortunada que hem de viure. Suposo que els metges ho han valorat i saben què fan. Però, des del nostre coneixement, sabem que Hubbard s’està beneficiant del guany muscular i ossi que ha generat quan era un home.
Per contrastar la dada, La Vanguardia ja havia conversat fa uns dies amb el doctor Iván Mañero, cirurgià plàstic d’IM Clinic.
Mañero discrepa dels halters espanyols: “Quan van operar Hubbard el van castrar. Va deixar de generar testosterona. Des d’aleshores obté hormones femenines per via externa, i una simple anàlisi ens demostra que es troba dins dels rangs hormonals. Si la deixen competir és perquè està dins de la normalitat femenina. Des d’un punt de vista científic, cap evidència no demostra que tingui avantatge sobre les dones”, deia Mañero.
–Serà millor que parlin les dones –conclou Marcos Ruiz (competeix demà en +109 quilos).
Lydia Valentín prefereix no mullar-se en el tema. Ella surt a escena avui, a la mateixa hora que Hubbard, tot i que en el pes inferior, de fins a 87 quilos.c
És un greuge per a les dones, però desafortunadament l’hem de viure” Andrés Mata Halterofilista
Si t’has format com un home durant anys, vas al davant muscularment” Marcos Ruiz Halterofilista