La Vanguardia (Català-1ª edició)
Iels japonesos, què?
Convidats/obligats a viure els seus Jocs de portes endins. Comminats a no sortir al carrer per seguir els esdeveniments en ruta, per bé que al triatló es van deixar veure ciutadans al darrere de les tanques. Prohibida la seva presència als estadis. Són els grans perjudicats d’aquests Jocs de la pandèmia, els habitants de Tòquio, els que han pagat bona part dels diners destinats a organitzar la cita. Com s’ho estan passant? N’estan gaudint? Si és pels resultats del seu equip, segur que sí. Perquè el Japó aprofita el clàssic efecte amfitrió per trencar motllos. En l’equador dels Jocs ja havien superat el seu rècord d’ors, amb un domini aclaparador en el judo, un títol històric en esgrima i bones prestacions en la natació. Però entre línies hi continua
Alguns esportistes del país organitzador han denunciat assetjament a les xarxes socials
havent neguit i desamor. Alguns dels esportistes japonesos s’han queixat obertament que pateixen assetjament a les xarxes i que tenen por d’encendre el mòbil després de competir. Alguns per no haver tingut una actuació notable o per haver rendit per sota de les expectatives. D’altres simplement perquè han patit crítiques per part de contraris a la celebració dels Jocs. Fins al punt que el COI ha habilitat un telèfon per a tots els competidors que se sentin assetjats a les xarxes socials i ho vulguin denunciar. Mentrestant, el Japan News, un diari molt a l’estil del Herald Tribune, publicava un editorial en què cridava a no abaixar la guàrdia davant el coronavirus en temps de Jocs, si bé aplaudia les mesures que s’estan prenent a la bombolla olímpica i les qualificava d’eficaces. L’editorial es publica en anglès i en japonès, amb la curiositat que per sota posa exemples d’expressions clau del japonès amb el seu equivalent en la llengua de Shakespeare.
Un simple intent de memoritzar els signes de l’idioma nipó acaba en fracàs. Tot i que es reconeix la idea de provar d’ensenyar-lo.