L’aeroport necessita calma

L’anunci de l’acord entre els governs d’Espanya i Catalunya pel qual la Generalitat accepta la multimilionària inversió per a l’aeroport de Barcelona ha desencadenat un riu de declaracions inflamades. “Ecocidi”, “atemptat ambiental i econòmic”, “model autodestructiu”, “negacionisme climàtic”, “atac a la biodiversitat” o “missatge suïcida per a les generacions futures” són alguns dels comentaris que s’han escoltat en les últimes hores per part de veus polítiques contràries al creixement de l’aeroport. Però és curiós que no s’ha dit res d’això sobre la inversió de 1.600 milions d’euros per ampliar l’aeroport de Madrid que es va donar a conèixer en el mateix acte on s’anunciava l’operació del Prat. Pel que sembla, la qüestió climàtica provoca més o menys reacció segons els barris.

L’acceptació dels 1.700 milions d’inversió en deu anys que es proposa per a Barcelona no comporta, de moment, cap afectació mediambiental. Per sort, s’ha deixat en mans dels tècnics, tant d’aquí com d’Europa, el disseny d’una proposta respectuosa amb els paràmetres legalment establerts per al combat contra el canvi

Director adjunt climàtic. Per això, seria bo que els experts treballin lluny de la hiperventilació política i elaborin amb calma un pla que compleixi amb els estrictes requisits de la UE sense més apriorismes.

Avui dia no hi ha res decidit i no existeix cap document que indiqui que el plantejament final sigui la destrucció d’espais naturals. És més, la idea amb què es treballa no va en aquesta direcció. En canvi, sí que considerarà que d’aquí deu anys els avions s’impulsaran amb energia neta com la majoria dels cotxes. I és que l’anàlisi s’ha de fer partint de la implantació, també per llei, de tecnologies no contaminants que facin compatible la necessària mobilitat amb l’emergència climàtica. L’ecologia no ha d’estar sempre renyida amb l’economia. En aquest sentit, és una excel·lent notícia l’aprovació de la connexió dels aeroports de Reus i Girona amb Barcelona amb tren d’alta velocitat. Connectar les mitjanes distàncies amb el tren és justament el que defensen els postulats proteccionistes. Però sobre això tampoc no es parla en la conversa hiperventilada. Per què deu ser?