Desconstruint els Mossos

El nou Govern ha materialitzat tres decisions polítiques que comporten importants canvis de fons en la governança del cos de Mossos d’Esquadra i que tenen un mateix denominador comú: desplaçar a l’àmbit polític un conjunt de decisions que fins ara es prenien des del cos policial, amb criteris estrictament tècnics i sense cap mena d’interferència política.

El primer canvi consisteix a traslladar l’aparell de defensa jurídica dels Mossos del Departament d’Interior al de Presidència. Sota l’argument fal·laç que els Mossos mereixen una defensa idèntica a qualsevol altre funcionari, el conseller anunciava al ple la primera claudicació davant la CUP. En reiterades ocasions tant cupaires com Junts s’havien mostrat contraris que fos el Departament d’Interior el que formulés les acusacions particulars als responsables d’aldarulls, particularment quan requeien sobre membres del moviment independentista o sobre determinats membres de moviments antisistema. Cal recordar com determinades acusacions particulars contra manifestants independentistes van tensionar l’anterior Govern i les seves relacions amb la CUP. Detreure la defensa jurídica del Departament d’Interior i situar-la a Presidència garanteix al Govern poder destriar quines acusacions particulars es tramiten i quines es queden al tinter, una qüestió, aquesta última, que no es plantejava al Departament d’Interior. Se situa, doncs, el criteri d’oportunitat política per damunt del criteri tècnic.

El segon canvi ha estat la creació d’una comissió parlamentària d’estudi sobre el model policial i d’ordre públic, a proposta de cupaires, comuns, republicans i Junts. Entre altres coses, es pretén acotar i fiscalitzar el paper de la comissaria general d’informació, una unitat tan imprescindible per al correcte desenvolupament de la tasca policial com incòmode per als cupaires. Aquesta comissió va ser una exigència de la CUP assumida pels republicans en el pacte per a la investidura del president Aragonès.

La tercera decisió ha consistit a reunificar tots els escortes del cos de Mossos en una mateixa unitat. Tot i que aquest canvi s’ha venut com l’eliminació de la polèmica àrea de seguretat institucional (ASI), creada a l’anterior legislatura per mandat exprés del president Torra, no és així.

Amb el decret promulgat, el conseller Joan Ignasi Elena no fa desaparèixer de facto la polèmica ASI, sinó que permet que engoleixi la totalitat d’escortes, i manté la unitat al marge de la prefectura fent-la dependre de la direcció general de la policia, és a dir, de l’òrbita política.

Assignar escortes a membres del Govern, a responsables de partits polítics o a jutges i fiscals és quelcom que no pot respondre a criteris polítics, sinó

El Govern ha desplaçat a la política el que fins ara eren decisions policials

estrictament tècnics i policials.

Les tres decisions traspuen una desconfiança profunda del Govern envers una policia que ha demostrat abastament la seva vàlua, imparcialitat i independència respecte al poder polític i que, òbviament, no està exempta dels controls interns i externs, propis d’un país i d’una policia democràtica.