Benigne i sensual

Enmig dels infortunis del mes d’octubre del 2017, Màrius Carol s’interessa més per la humanitat dels polítics que no pas pels seus encerts o errors. A El camarot del capità (Destino), Puigdemont, Sáenz de Santamaría, Junqueras, Rajoy, Vila i tants altres protagonistes són descrits com a persones, no pas com a màscares sense ànima. Carol és empàtic. Tendeix a ser irònic i entranyable. Observant els aspres fets del procés, s’interessa pels tipus humans, no per les seves motxilles ideològiques.

També la seva visió interna de La Vanguardia destil·la empatia. Dirigeix un diari coral i, alhora, divers. Hi conviuen, com a tot Catalunya, partidaris i detractors de la independència. Però s’imposa la consciència de la importància inclusiva del nostre diari. Consciència que cristal·litza en l’aplaudiment espontani dels redactors quan Puigdemont convoca les eleccions que La Vanguardia ha demanat el dia abans (convocatòria que, en desmentir-se, precipita l’infaust desenllaç del procés).

Escrit en un estil àgil, viu, directe, trufat de referències culturals i de mitologies novel·lesques i cinematogràfiques, El camarot del capità ,a més d’una galeria de retrats polítics, és també un autoretrat. Carol descriu l’entusiasme i l’alè confraternal de la seva vocació periodística. Confessa els dubtes i vacil·lacions, l’insomni, el remolí d’aquests anys convulsos. De la seva actuació durant els fets que explica, el lector en dedueix un caràcter: vitalista i sensual fins en els moments dramàtics. Afable i vehement, Carol és sobretot benigne.

Quan ve de baixada, la roda de la història és irrefrenable. No vam poder evitar la inèrcia del xoc, ni les desgràcies consegüents. No vam poder trobar una sortida al laberint. Però Carol i la seva tripulació van mantenir indemne La Vanguardia. Batut per fortíssims vents contraris, el diari no va naufragar en el mar tempestuós d’aquells dies. Mentre en sintonia amb l’editor, Javier de Godó, sostenia La Vanguardia, Carol no solament defensava una empresa i uns llocs de treball. No solament en salvava la dignitat periodística. També conservava l’única àgora que li queda al país, on totes les veus i les visions es reconeixen. La posició centrada del diari ha quedat reforçada pels esdeveniments posteriors. Ara procurem contribuir a refer la unitat catalana. Per preservar el país.c

Batuda per fortíssims vents contraris, ‘La Vanguardia’ no va naufragar