Demolició de proximitat

Laseude La Vanguardia està situada en una zona d’altes turbulències immobiliàries. Aquesta activitat provoca una rotació de comerços i d’obres que no sabem si són una promesa de progrés o de decadència. A la part alta de l’Esquerra de l’Eixample i la part baixa del barri de Galvany es multipliquen els locals tancats o en traspàs i, potser per compensar, els treballs d’enderroc o reforma. Al carrer Marià Cubí, on durant anys hi va haver la discoteca Universal, l’enderroc hi ha deixat un solar clàssic, amb tanca metàl·lica i murs amb grafitis. La imatge fa impressió: és com quan et treuen un queixal i no t’acostumes a l’espai que queda vacant dins la boca. Si s’aplica la lògica despietada de la zona, probablement hi construiran apartaments de luxe, que perpetuaran un cicle d’especulació immobiliària semblant al de la cançó d’El rei lleó.

A prop, a la cantonada AvenirCalvet, ha tancat el bar La Campana-1. Llueix el rètol “local en lloguer”, que, combinat amb la imatge d’una persiana metàl·lica abaixada,

El Corte Inglés de Francesc Macià apel·la a una memòria que transcendeix Barcelona

defineix l’street line de Barcelona. Durant dècades l’havia explotat una família de gallecs pencaires i d’humor intermitent. Menús, esmorzars i una oferta popular que resolia la demanda de veïns, turistes i, sobretot, de la gent (manobres, pintors, oficinistes, radiofonistes, dependents...) que treballa a la zona. Si el transformen en boulangerie o en obrador, el barri podrà batre el rècord de forns per metre quadrat.

I, com a Sant Cristo gros de la demolició, l’edifici d’El Corte Inglés de Francesc Macià apel·la a una memòria que transcendeix Barcelona. Abasta els que recorden Sears, Galerías Preciados i avantpassats anteriors. Dia a dia, l’edifici va quedant més esquelètic, sotmès a una autòpsia pública. A través de les xarxes i les reixes de protecció i de les bastides, s’entreveu, en tres dimensions (carrer Villarroel, Diagonal, carrer Buenos Aires) la carcanada de l’edifici moribund, amb els aparadors devastats. Si un dels esports tradicionals de la ciutat és criticar les diferents obres de construcció, les de demolició també tenen adeptes. Fan pensar en aquella crònica sobre les eleccions argentines del 1995, quan l’innominable candidat guanyador va dir: “Ganamos por demolición”.c