Els antivacunes i l’ètica

S’ha obert el meló: el debat ètic sobre els que no es volen vacunar. Ells i elles són ara els ignorants i fanàtics, els egoistes i insolidaris. Més de 80.000 morts a Espanya, hospitals desbordats, joves intubats... i ells, els negacionistes, conspiranoics, tretze són tretze amb la seva defensa de la llibertat i la seva triple denúncia del negoci farmacèutic, la falta de fiabilitat de les vacunes i l’abús de poder del Govern espanyol.

A Europa es demana ja el passi o certificat verd que assegura que s’està vacunat i permet l’accés a locals tancats o públics. Als no vacunats no se’ls deixa entrar. Es va aprovar ja a les Canàries. N’hi haurà més. Però no hi ha a Espanya, de la Constitució cap avall, cap norma que permeti una discriminació semblant. Ningú no té dret a vacunar-nos sense que l’autoritzem. Però la pandèmia no s’atura i s’emporta massa vides. Els i les antivacunes odien la covid, però formen part del problema en no contribuir a la immunitat de grup, l’únic que ara com ara atura l’epidèmia.

Trobo a faltar el pronunciament dels comitès de bioètica sobre els que es neguen a vacunar-se i de si és ètic un passi per entrar a certs llocs o exercir determinades funcions. Res a dir sobre aquells sanitaris o cuidadors que no vulguin vacunar-se? Per no parlar del professorat o altres empleats públics. La societat no resistiria que se’ls autoritzés a barrejar-se amb grups de risc. Però és el “legalisme moral” avui imperant: ningú no es vol comprometre, ni els experts en ètica. Després que decideixin els tribunals. Succeeix en la política i en la moral, és obvi. Però la llei no precedeix la societat, sinó que la regula. Primer curs de Dret.

Els antivacunes s’han de solidaritzar amb la gent que pateix i s’han de posar al costat de la gran majoria, que és tan lliure, té tanta por iestàtan assabentada com ells. I que en definitiva els està protegint també a ells. Una mica d’humanitat, sisplau. Si no en tenen, algun dia estarà justificat que se’ls obligui a tenir-ne.c