Eivissa fitxarà turistes estrangers com a ‘infiltrats’ a les festes il·legals

El Consell contractarà ‘talps’ perquè delatin les reunions i permetin avortar-les

Es busquen joves estrangers d’entre 30 i 40 anys que es vulguin infiltrar a les festes il·legals d’Eivissa. Recompensa: un sou. Objectiu: posar fi a aquesta activitat il·legal. El Consell d’Eivissa prepara la contractació de joves d’aquest perfil que es moguin de manera encoberta pels circuits on s’organitzen aquesta mena d’activitats per saber on es faran i per poder-les avortar de manera preventiva.

Amb les discoteques d’Eivissa tancades i barrades des de fa més d’un any per la pandèmia, centenars de joves residents i turistes intenten esquivar cada dia la prohibició de no celebrar festes, i han traslladat aquesta activitat a habitatges rurals on la policia no pot accedir per la inviolabilitat del domicili. No hi ha dia que no es detecti una festa en alguna casa del camp eivissenc, i n’hi ha moltes. Aquests habitatges s’han convertit en autèntiques discoteques, amb pagament d’entrada, discjòqueis d’alt nivell, transport concertat, begudes i serveis de seguretat.

Davant les dificultats que estan tenint les policies locals per aturar aquestes pràctiques a causa del temor de rebre una denúncia per violació de domicili, el Consell d’Eivissa posarà en marxa aquest pla pilot durant el mes d’agost per infiltrar joves estrangers als circuits on es preparen aquestes activitats il·legals.

El vicepresident del Consell d’Eivissa, Mariano Juan Colomar, explica que l’objectiu d’aquests rastrejadors serà detectar la festa a temps per desarticular-la abans que sigui un perill sanitari. Es pretén que aquests “rastrejadors”, com els anomena Juan Colomar, s’infiltrin com a clients a les festes i obtinguin proves perquè després la policia hi pugui accedir per incompliment de les normatives covid i d’activitats, i aprovar així sancions.

El pla pilot es posarà en marxa aviat, i el vicepresident assegura que prefereix no donar més detalls perquè l’èxit d’aquesta iniciativa està precisament en la discreció. El pla es desenvoluparà durant aquest mes d’agost, i al setembre es farà un balanç sobre les possibilitats d’estendre’n l’aplicació a partir de l’any que ve. “És un model de negoci pirata que ha vingut per quedar-se, i s’ha d’aprendre a combatre amb noves eines”, assegura el vicepresident eivissenc.

Juan Colomar precisa que les actuacions no es faran contra possibles festes privades que tenen lloc en domicilis particulars, sinó contra les festes que generen un lucre, suposen una competència il·legal i representen una autèntica amenaça per a la contenció de la pandèmia, amb els casos completament disparats a l’illa.

La mesura s’ha adoptat davant la falta d’agents policials, un dels problemes endèmics derivats de la insularitat. L’alt preu de l’habitatge i d’altres serveis fa que molts policies no es vulguin desplaçar a l’illa perquè el sou no els compensa. Els joves detectius infiltrats supliran la falta de policies, que, a més a més, estan desbordats per la persecució d’altres delictes.

El Govern balear també prova de lluitar contra aquesta mancança, i ha aprovat un decret llei que permet recuperar com a po

licies interins els que es van presentar a les oposicions i no les van superar. Són els anomenats agents covid, que es començaran a desplegar aquest mateix mes. Tot i això, tots els cossos policials de les illes han criticat aquest reforç perquè consideren que no estan preparats per a aquestes funcions. El vicepresident del Consell assenyala que les policies locals dels municipis d’Eivissa s’oposen a aquesta possibilitat, i per això el Consell ha optat per la idea d’infiltrar joves estrangers.

Aquesta decisió es pren, a més a més, per una altra circumstància: els agents que es despleguen per desarticular les festes no hi poden accedir, i per això el Consell d’Eivissa ha demanat al Govern que aprovi un decret llei en què es distingeixi entre una festa privada, a què la policia no pot entrar, i una activitat econòmica vinculada al lleure.

“Fa falta reforçar aquesta distinció entre un esdeveniment privat i una activitat econòmica no permanent. Demanem al Govern que aprovi un decret llei per donar seguretat als policies i que actuïn amb totes les garanties, perquè no podem carregar sobre ells la decisió de si han d’intervenir o no”, assenyala el vicepresident del Consell. Juan Colomar insisteix en la necessitat d’un canvi normatiu i una reflexió “seriosa” sobre aquest límit que estan perfilant els jutges.

El responsable del Consell també assenyala que ja hi ha diverses sentències en municipis de l’illa que ratifiquen aquesta delimitació entre esdeveniment privat i una activitat de lleure que genera beneficis. “Les sentències venen a dir que, quan hi ha organització i logística, com transport, seguretat, venda de begudes, venda d’entrades i promoció a les xarxes socials o en altres establiments, ja no és àmbit privat, sinó una activitat econòmica”, afegeix el representant del Consell.

Les festes en habitatges al camp han proliferat a Eivissa, però també se n’han detectat a Mallorca i a Formentera, on fa uns quants dies es va haver d’intervenir per dispersar una multitud que era en una de les platges de l’illa sense complir les normes sanitàries. El Govern balear assegura que està decidit a combatre aquest turisme d’excessos, i per això va aprovar un decret llei que estableix sancions de fins a 600.000 euros per als que organitzin aquest tipus d’esdeveniments on els organitzadors obtenen lucre.c

Amb les discoteques tancades, l’activitat amb lucre es trasllada a finques privades que la policia no troba