La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra per la concessió de Port Ginesta s’agreuja amb els locals
Acusen la Generalitat de permetre que un privat obtingui 60 milions d’euros de benefici al port
Les aigües continuen agitades a Port Ginesta, el port esportiu situat entre Sitges i Castelldefels. El conflicte entre els usuaris del recinte i l’empresa gestora, que s’enfronten per les noves quotes de les instal·lacions, s’agreuja ara per la impossibilitat de rellogar els locals. Mentre que els llogaters lamenten la situació, tant la Generalitat de Catalunya com l’empresa gestora, Port Ginesta SA, defensen la seva gestió.
“Fa dos mesos em van comunicar, via correu electrònic, que ja no podia rellogar”, explica Francisco Montero, amb dos locals, un dels quals el restaurant El Capità, el primer que es va obrir a Port Ginesta. “Després de 33 anys treballant, em vaig jubilar. Tota la inversió, mig milió d’euros des del 1987, no em serveix de res”, lamenta. “A la pràctica ens estan fent fora. No ens han permès ni exposar els nostres arguments. Només paguem. Tenim recel que hi hagi un interès ocult”, exposa Carlos Cebrián, amb tres locals. “Si es renova la concessió, els nostres drets també”, afegeix.
L’arrel de la polèmica està en la renovació de la concessió del port a Port Ginesta SA, feta per la Generalitat el 1984. Caducava el 2019. Però el 2006 es va fer una altra concessió paral·lela a la mateixa firma coincidint amb l’ampliació de la infraestructura, que expira el 2036. Quan va arribar el 2019, es va aprovar una pròrroga de la concessió de dos anys en espera de la nova llei de Ports. Amb l’entrada en vigor, les dues concessions van quedar unificades en aquest port i en dos més que estaven en una situació semblant.
Tot aquest procés, que canvia les condicions dels usuaris encarint les quotes, ha estat portat davant els tribunals per l’Associació d’Usuaris de Port Ginesta. “Volem que l’explotació de la concessió surti a licitació, tal com legalment s’estableix, i ens doni la possibilitat que les relacions entre usuaris i concessionària tinguin lloc en un context diferent”, assegura l’advocat que assessora els usuaris, Xavier Salas Martín. Objecten que Port Ginesta SA s’està lucrant sobre manera. Segons els seus càlculs, l’empresa aconseguirà “ingressos en 13 anys per un valor equivalent a 60 milions” després d’una inversió de 6,5 milions d’euros millorar alguns aspectes de l’espai. Els ports són infraestructures públiques, encara que en aquest cas estigui gestionat per un privat.
Per Port Ginesta SA, no hi ha discrepàncies. Segons ells, tot es resumeix que la concessió del 1984 ha finalitzat i alguns usuaris pretenen continuar sense acceptar les noves condicions, que esgrimeixen que han quedat establertes per una resolució de la Generalitat.
Fonts de l’ara Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori informen que la inversió de millores plantejada per l’empresa ascendeix a 10,6 milions d’euros i que són “considerades rellevants per a l’administració”. Segons la Generalitat, el nou model de gestió “garanteix que tots els usuaris i operadors del port puguin renovar els seus drets en el marc d’unificació concessional”.c
el 3 de març del 2014, comença el judici, en què s’enfronta a una pena de 25 anys de presó per assassinat en primer grau. Segons explica, abans de disparar diu que crida: “Qui hi ha aquí? Surt d’aquí!”. Pistorius declara entre plors, profundament commocionat. El seu advocat, com a part de la seva estratègia de defensa, el fa caminar sobre els munyons i la imatge de l’home que no tenia límits queda reduïda a un home vulnerable i fràgil, que la nit del crim va tenir més por que la que hauria tingut una persona amb les dues cames.
Amb el judici retransmès en directe per les televisions de tot el país, el mite es comença a desmuntar. La imatge de Pistorius canvia de la nit al dia. Apareixen exparelles que el descriuen com una persona possessiva, gelosa i que exercia un control excessiu. També se li recorden incidents amb el cotxe conduint a gran velocitat i manipulant armes. Finalment, el tribunal el va condemnar a una pena de 6 anys de presó per un delicte d’homicidi considerant que va matar la seva parella però no tenia la intenció d’assassinar-la. Va passar el primer any a la presó i després se li va permetre que passés la resta de la pena en arrest domiciliari. Es va refugiar a casa del seu oncle, que és multimilionari.
La sentència a Pistorius es va sentir com un tracte de favor cap a una persona blanca quan hi havia casos semblants de persones negres que per molt menys complien penes més altes. Hi va haver gran indignació i es va celebrar una nova vista que havia d’analitzar el recurs que va presentar la família de la víctima en contra de la sentència. Finalment, se li va doblar la pena i Pistorius va ser condemnat a 15 anys de presó, pena que encara compleix.c
Pistorious va matar la seva parella de quatre trets pensant-se que era un lladre, segons va dir