El benjamí que pica primer

Joan Cardona, el més jove de l’equip espanyol, esgarrapa un bronze en la classe Finn

“A veure si amb aquesta medalla aconsegueixo donar-los jo una mica d’alegria a ells”. El balear Joan Cardona, de 23 anys, acabava de donar a la vela espanyola el primer podi olímpic des de Londres 2012. Però en aquell moment, a més de sentir una alegria immensa pel seu bronze en la classe Finn, recordava els companys. Dels quarts llocs que havien signat Tamara Echegoyen i Paula Barceló i Diego Botín i Iago López Marra. Van sortir abans que ell a disputar la Medal Race i en van marxar amb les mans buides. No va ser el cas de Cardona, el benjamí de l’equip espanyol i un home d’1,90 metres. Un jove que ha tornat la vela al primer pla, el que indica que és l’esport que ha donat més medalles olímpiques a Espanya en la història. La seva, la vintena.

Saltava al camp de regates d’Enoshima, un camp endimoniat pels vents canviants, amb l’obligació de no fallar, de no convertir la jornada al mar per a Espanya en una amargor. “Sempre hi ha la pressió, però he sabut tirar endavant. I això que no ha estat fàcil. M’he complicat una mica les coses jo sol i després les he arreglades. L’alegria és immensa”, va dir aquest amant del golf, que quan per exemple se celebra el Masters d’Augusta no es perd ni un cop. El golf és un esport que es disputa a foc lent, com la classe Finn, una de les més pausades de la vela. Potser per això Cardona és un home amb fermesa, que no perd els nervis, que no ha demostrat tensió en tota la setmana en unes condicions complexes. Els Finn són els més pesats de la vela olímpica, i per la seva complexió física era el que més li convenia. Les regates són com una partida d’escacs, molt estratègiques, amb molt poques diferències i que requereixen d’un estat físic excel·lent.

A la Medal Race va passar per moments de molta dificultat que van provocar que els seus pares fossin, ells sí, un feix de nervis. “A la primera cenyida tenia medalla i un petit avantatge, però la falta de vent ens va posar molt nerviosos, ja que era difícil remuntar en aquelles condicions. Però en Joan té una mentalitat molt forta i s’ha autoconvençut que podia”, va declarar el pare, Xisco Cardona. La mare, la Beatriz, va explicar que ella i el seu marit confiaven en en Joan: “Sabem de què és capaç, però hi ha hagut un moment que anava últim i ho vèiem molt difícil”, va apuntar, sincera.

Es va sortir amb la seva. Ara bé, si vol repetir experiència en uns Jocs haurà de canviar de classe, perquè la Finn, en què competeix des del 2017, desapareix del programa a París 2024.

De petit també practicava el bàsquet, però la vela li tirava molt i se’l va guanyar. Entre altres raons, perquè els seus pares tenien un vaixell i se l’emportaven per les aigües de Menorca. Amb 9 anys ja estava competint en campionats d’Espanya i amb 15 es va traslladar a Mallorca, al centre de tecnificació de les Balears. Va deixar casa seva i va estudiar batxillerat, però no va anar a la universitat. Va decidir sacrificar-ho gairebé tot per la vela i en el seu debut olímpic va fer diana. “Guanyar una medalla olímpica ha estat sempre el somni de la meva vida. Per tant, deixar-ho tot de banda tampoc no ha estat un sacrifici gaire gran, al final estic fent el que m’agrada i el que realment vull. Per a mi aquest bronze té gust d’or. L’hem lluitat molt”, va assenyalar el medallista. Avui serà el torn d’intentar pujar al podi de Jordi Xammar i Nico Rodríguez, de la classe 470. La vela gairebé sempre compleix. Allò de Rio va ser una excepció en tota regla.c

M’he complicat una mica la vida i sempre hi ha la pressió, però he aconseguit tirar endavant” Joan Cardona Bronze en la classe Finn