La Vanguardia (Català-1ª edició)
Warholm, superheroi blanc
El fenomen noruec arrasa al 400 m tanques; ja té l’or olímpic i un rècord de llegenda (45s94)
31ºC, 77% d’humitat a Tòquio, ha passat el ruixat i emergeix l’atletisme noruec.
Per l’Estadi Olímpic primer es passeja Jakob Ingebrigtsen (20), la perla del mig fons europeu, que mira a banda i banda als últims passos, es veu quart i comprova que amb això en té prou per arribar a les semifinals dels 1.500 m, ja que en passen cinc per cursa (3m36s49).
(Per temps, també continuen vius els tres espanyols: Adel Mechaal és 6è amb 3m36s74, Ignacio Fontes és 8è amb 3m36s95 i Jesús Gómez acaba requalificat pels jutges després d’haver-se vist fora per una ensopegada a mitja cursa.)
I després ve Karsten Warholm (25).
Karsten Warholm és l’home blanc que vola als 400 m tanques, una prova tradicionalment dominada per atletes negres, dels Estats Units o africans, com Edwin Moses o Kevin Young, o com John Akii-Bua.
Però això ja no és el passat, sinó el present.
Això és Tòquio 2020. I continua havent-hi atletes negres, com Rai Benjamin, sempre un nord-americà.
O com o l’herculi Abderraman Samba.
O com Alison dos Santos, un pregadeu de dos metres d’estatura que es va cremar part del cap de petit, quan tenia deu mesos, en un accident a casa.
Però per sobre d’ells vola l’home blanc.
Karsten Warholm és doble campió del món (2017 i 2019) i múltiple or europeu, i també té la plusmarca mundial de l’especialitat, els 46s70 que havia batut aquest estiu, un mes abans d’aterrar a Tòquio, una fita que havia batut el vell rècord de Kevin Young (46s78), als ja vintage Jocs de Barcelona’92. Warholm té tot això.
Però li falta l’or olímpic.
O li faltava, fins ahir. Rebobinem, doncs: a dos quarts d’una del migdia a Tòquio això ja és un forn de 36ºC i un 80% d’humitat, i els periodistes ens preguntem:
–Per què han hagut de programar aquesta final per a aquesta hora?
Així estem, rondinaires i suosos a la tribuna de premsa, fins que emergeix l’atletisme noruec. Emergeix Karsten Warholm. I no ens ho podem creure. Warholm arrenca com un coet.
Corre com qui fa multisalts, tretze passes i una tanca, tretze passes i una altra, sembla que es cruspeixi les tanques, i va un metre al davant de la resta, un metre
Fins ahir, cap home no havia baixat dels 46 segons i només quatre havien baixat dels 47
Incredulitat.
d’avantatge fins a l’última tanca, la desena, quan ja va més just i, com sempre, ha de retallar a quinze gambades perquè no sap atacar obstacles amb la cama dreta i necessita més represa i sent la pressió de Rai Benjamin.
–Som-hi, som-hi! –cridem els periodistes, sorpresos a la tribuna de premsa, i se’ns pot sentir a baix, ja que no hi ha més públic, no hi ha una ànima als estadis, en aquests Jocs de la pandèmia.
Warholm tiba i Benjamin el pressiona, però el noruec aguanta, continua tibant i tanca una proesa: 45s94. Repeteixo: 45s94.
I s’estripa l’uniforme, com un superheroi que vol salvar el món.
Cap home no havia baixat dels 46 segons. Només tres homes més havien baixat dels 47. I d’aquesta manera, Karsten Warholm porta els 400 m tanques a una altra dimensió, la dimensió del futur, com quan volava Bob Beamon el 1968 (llargada), o el mateix Kevin Young el 1992, o Michael Johnson el 1996 (200), o Usain Bolt el 2008 (100 i 200), o
porten fatal des que van deixar d’entrenar-se juntes, ja fa cinc anys, i només mira cap endavant, cap a l’or i el rècord de Fast-Flo, una plusmarca d’altres temps (21s34, des del 1988) que cap dona no s’atreveix a assaltar perquè cap dona no la veu accessible.
Per uns segons, sembla que Elaine Thompson el té, té el rècord, però perd fluïdesa en els últimes passes, perd frescor i entén que les seves Nike MaxFly, les sabatilles de placa de carboni, no l’ajudaran prou: al cap i a la fi s’està enfrontant a una plusmarca fosca, esculpida als anys vuitanta, els de Ben Johnson, les soviètiques, les txecoslovaques, les alemanyes de l’Est i les xineses de Ma Junren. I aquestes fites no es baten cada dia.
Elaine Thompson firma el doblet en 21s53, la segona marca de tots els temps, però ja té alguna cosa més, alguna cosa més que cap altra dona, una cosa que tampoc Fast-Flo, havia aconseguit mai: ara té el doble doblet.c
Thompson lluita amb rècords foscos, dels 80, els de Ben Johnson, les soviètiques i les txecoslovaques