Londres vol una cimera per tractar els problemes, però París s’hi resisteix

entre Londres i París”, afirma Peter Ricketts, exambaixador del Regne Unit davant l’Elisi.

La trobada a Cornualla no va ajudar a llimar diferències perquè Macron va suggerir que Anglaterra i l’Ulster no són part del “mateix país, com París i Tolosa de Llenguadoc”, i Johnson li va respondre si li semblaria bé tenir una frontera a Còrsega, per burlar-se a continuació, en el seu estil càustic i sardònic, de les derrotes infligides per l’Armada britànica al seu país al llarg de la història. No era la millor manera de bastir ponts, però la diplomàcia no ha estat mai l’especialitat del líder tory, ni tan sols quan era ministre d’Afers Exteriors.

Londres va considerar una provocació que Macron qüestionés l’efectivitat i perillositat de la seva vacuna, mentre París veu una provocació que el Govern Johnson hagi tancat les seves portes als francesos per l’existència de casos de la variant beta a l’illa de la Reunió, a milers de quilòmetres. Són dos exemples de la rancúnia i la desconfiança mútues generades arran del Brexit, i de les visions radicalment diferents que tots dos líders tenen de la UE: una rèmora burocràtica de la qual calia alliberar-se, segons el dirigent tory; un projecte unificador i garant de la pau al continent, pel president francès. La bretxa és tan gran que tots dos països ni tan sols han commemorat el desè aniversari del tractat de Lancaster House sobre cooperació en defensa i seguretat. “Els nostres amics no es resignen al fet que les coses han canviat, cada dia busquen baralla”, diu un funcionari del Foreign Office.