La Vanguardia (Català-1ª edició)
La ferida continua oberta al cap d’un any de l’explosió a Beirut
Les víctimes exigeixen una investigació lliure d’ingerències
Es compleix un any de la devastadora explosió del port de Beirut i les famílies de les víctimes continuen esperant que es faci justícia. La destrucció va aprofundir la delicada situació que es vivia al Líban i va causar més de 200 morts, 6.500 ferits i 300.000 desplaçats, i encara avui continuen sense aclarir-se’n les causes i els responsables no han retut comptes. El bloqueig de les investigacions per part de la classe política ha impedit la recerca de la veritat.
Dos esclats van causar una de les explosions no nuclears més grans de la història. Es van incendiar 552 tones de nitrat d’amoni, un material altament explosiu que portava gairebé sis anys emmagatzemat al port. Una investigació de Human Rights Watch, basada en documents inèdits, diu que l’explosió es va originar per “les accions i omissions de les autoritats libaneses”, que van ser informades del perill però no van prendre les mesures necessàries.
L’incident va desfermar la ira dels libanesos i es van succeir multitudinàries protestes al voltant del país. La destrucció del port, principal punt d’entrada de béns i ajuda humanitària, es percep com un reflex de l’arrelada corrupció del sistema polític sectari que governa el Líban des de la seva independència. Després de diverses jornades d’aldarulls, l’Executiu de Hassan Diab es va veure obligat a dimitir en bloc. Però un any després continua en funcions, en espera que es formi un nou gabinet, tasca dilatada per les diferències polítiques.
Els supervivents i familiars de les víctimes demanen una investigació independent que, malgrat els continus esforços de la justícia, ha estat bloquejada per les autoritats. Quan al desembre el jutge d’instrucció Fadi Sawan va acusar de “negligència” diversos alts càrrecs, entre els quals Diab, tots es van negar a declarar emparant-se en la seva immunitat parlamentària. Dos exministres van presentar una demanda perquè el jutge Sawan fos apartat de la investigació, fet que va succeir tres mesos després.
Al febrer es va designar un nou jutge, Tarek Bitar, que el mes passat va citar a declarar les mateixes persones i va demanar la retirada de la seva immunitat. Però el Parlament ha obstaculitzat de nou aquest procés, cosa que ha generat gran indignació. Durant l’últim any les víctimes han endurit la seva retòrica, passant d’un discurs inicial cooperant amb les autoritats a donar-los un ultimàtum. “On som avui, després d’un any de paciència amb l’esperança d’aconseguir justícia i que sorgeixi la veritat?”, va dir Ibrahim Hoteit, representant de les víctimes, i va avisar el Govern: si continua obstinat a obstruir la justícia, la seva actitud deixarà de ser “pacífica”.
En altres temps, el Líban va estar al cim financer de l’Orient Mitjà, però ara es troba a un pas de l’abisme. Les nefastes conseqüències de la pandèmia i el caos provocat pel desgovern han agreujat la crisi que va començar el 2019. El valor de la seva moneda segueix en caiguda lliure, fet que ha dificultat la importació de béns essencials, causant una escassetat que posa en perill la vida de centenars de milers de persones.
“Un any després, les cicatrius d’aquell dia devastador continuen visibles a la ciutat”, diu Lama Fakih, de HRW. La reconstrucció continua sent una tasca pendent atès el paper absent de l’Estat. Un buit que només estan omplint la societat civil, oenagés i l’ONU.c
La destrucció, el desgovern i la pandèmia han arrossegat el Líban a un pas de l’abisme