Una mascareta en un museu

L’Smithsonian, de Washington, crea un arxiu amb objectes de l’any 2020

Qui visiti en el futur el museu Smithsonian de Washington hi podrà veure –a més d’uniformes de la guerra civil dels Estats Units, retrats dels pares fundadors o vestits dels astronautes que van arribar a la Lluna– un parell de mascaretes exposades. El museu més gran del món ha començat a recollir objectes per recordar el 2020, any de la pandèmia, de les protestes racials, de la derrota electoral de Donald Trump que el faria sortir de la Casa Blanca i l’assalt al Capitoli.

El turista que, d’aquí vint anys, recorri els passadissos de l’exposició hi podrà veure, per exemple, uns mitjons, una placa d’identificació i un vial, pertinences de Sandra Lindsay, infermera a Nova York i la primera persona vacunada contra la covid als EUA. “No només volíem el vial buit, volíem preservar alguna cosa d’aquesta persona que la vinculés a aquell moment”, va explicar a la cadena CBS Diane Wendt, una de les comissàries del Museu Nacional d’Història Americana.

La pandèmia va paralitzar gran part de l’activitat del museu, per la qual cosa la tasca de trobar i arxivar els materials s’ha endarrerit fins ara. Tot i així, diverses històries com aquesta van ser recollides a finals de l’any passat per la iniciativa “24 hores en temps de canvi”, un espai virtual en què els treballadors de l’Smithsonian van escoltar els testimonis de milers de ciutadans. El projecte responia a la necessitat urgent de crear un arxiu perquè els historiadors del futur aconsegueixin entendre què va passar durant un dels anys més convulsos de les últimes dècades. Projectes similars s’han replicat arreu del món, com el del Museu del Disseny de Barcelona, que ja va recollir respiradors i equips EPI nou mesos abans que els nord-americans.

Ara els comissaris de l’exposició s’enfronten al repte de crear un relat per a les futures generacions, si és possible lliure de les interpretacions esbiaixades d’uns i altres. Per això són útils els artefactes: no menteixen. “Aquests objectes mostren que la gent va ser allà i què pensaven. Quan estàs enfront d’un cartell o un objecte en un museu, estàs davant una altra persona que el va tocar fa cent anys”, afirma Claire Jerry, experta en història política.

“Seré jo el següent?”, denuncia una pancarta utilitzada en una de les protestes convocades pel moviment Black Lives Matter després de la mort de George Floyd. Al seu costat, un altre cartell metàl·lic proclama: “Pareu el robatori”, aquesta vegada en defensa de la teoria de l’expresident Donald Trump sobre un suposat frau en les eleccions del 2020.

Les dues proclames parlen de la polarització i del conflicte polític que ha viscut el país en els últims anys. “Aquella pancarta no es va fer aquell matí –va explicar Jerry–. Estava pintada. Estava clavada amb rebladures a un pal. Això ens explica molt del que estava passant darrere de l’escenari”, afegeix.

La persona que va dedicar tant de temps i esforç a crear aquella pancarta probablement no sabia que acabaria exposada a pocs metres de la còpia cerimonial del registre de vots que va certificar el resultat de les eleccions al Congrés el 6 de gener passat, poques hores abans que fos assaltat per una turba de manifestants.

D’aquell dia també es conserven diverses banderes dels Estats Units, gorres amb l’eslògan “Tump, mantingues Amèrica Gran” i múltiples pamflets. Aquest gran arxiu documental no només serà útil per a l’Smithsonian, sinó que estarà disponible per a altres entitats històriques i museus.

És possible que gairebé ningú no tingui ganes de recordar el 2020. Però pocs poden negar que esdeveniments tan convulsos mereixin aparèixer als llibres de text del futur. És important, en temps en què la veritat és relativitzada i posada en qüestió, que els especialistes en història comencin a escriure la que serà la versió oficial dels fets.

I l’Smithsonian hi té un paper fonamental.

La pandèmia va paralitzar gran part de l’activitat del museu, per la qual cosa trobar i arxivar el material s’ha endarrerit fins ara

“Les contribucions ens ajuden en el nostre objectiu d’educar cada nova generació sobre les arrels històriques del nostre moment i animar-los a donar forma al nostre futur”, afirma Anthea M. Hartig, directora del Museu Nacional d’Història Americana. Per ella, la institució “té el gran compromís de documentar tots els aspectes de l’experiment polític americà: un govern de la gent”.c

AP