Foc creuat a la pista d’aterratge

L’aeroport de Barcelona s’ha convertit en el tema de debat del principi de l’estiu. Foc creuat dels que estan a favor del projecte i dels que els rebutgen i dels que veuen en la inversió de l’Estat una raó més per subratllar la deslleialtat catalana i els que defensen que només així, invertint, es guanyen noves lleialtats. Entre els primers, el PP, la portaveu del qual a la Cambra Baixa, Cuca Gamarra, va qüestionar que el Govern

de Pedro Sánchez premiï els “deslleials”. Per Gamarra, que, va puntualitzar, no s’oposa a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona sinó al context en què es produeix aquesta decisió, és clar que aquesta política d’inversions de l’administració central obeeix a la debilitat de l’executiu de Pedro Sánchez que depèn dels independentistes catalans per garantir la seva continuïtat. L’ampliació del Prat es discuteix en molts llocs d’Espanya –ningú sembla que es vulgui adonar que també l’aeroport de Madrid rebrà una inversió semblant– i així el vicepresident del govern de Castella-la Manxa, Francisco Igea, de Ciutadans, compara aquesta despesa amb els 53 milions que donarà el Govern central a aquesta comunitat per estendre la banda ampla. O el senador del PP, Juan Ignacio Landaluce, clama al Camp de Gibraltar contra l’abandonament mentre el Govern espanyol finança de manera “injusta i sectària” l’aeròdrom barceloní. El socialista, Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, va provar de posar sentit comú al debat: “Si algú critica la despesa de 1.700 milions al Prat, d’altres poden fer el mateix amb els 1.400 milions que costarà l’AVE de Madrid a Talavera”. Fernández Vara va resumir que les dues coses “són bones per a Espanya”. / Redacció