Als assassins de dones

Si realment ets tan mascle com et creus, que has de demostrar la teva masculinitat matant, cremant, humiliant, privant-la dels fills, o qualsevol altra forma de demostrar allò tan caspós d’“El hombre soy yo y llevo los pantalones y traigo el dinero a casa”...

Si realment ets tan mascle com et creus que la solució per a tu (només per a tu) és assassinar la teva dona, parella, amant..., d’entrada que sàpigues que no ets un home, ni tan sols un ésser humà, ets un desgraciat. No et mereixes ni el meu afecte ni el meu respecte.

Però si la teva valentia és després em suïcido i ja està, et faria una petita reflexió: si et sents tan desgraciat, tan impotent, tan poc mascle; què et sembla que et suïcidis abans de fer mal a ningú més?

Potser la dona i els fills t’estimen, i els hi pot saber fins i tot greu, però el mal serà menor que si els mates a ells abans de culminar la teva gran obra. Que tu siguis tan home que no ets capaç de conviure amb altres éssers humans, això no vol dir que tinguis ni el dret ni la potestat de decidir sobre la seva vida ni de com han de viure la teva impotència com a mascle frustrat.

Un petit consell: abans de matar ningú, abans de fotre-li la vida a ningú, abans de decidir qui mereix viure, pensa si realment val la pena el que fas, com pots arreglar-te, com pots intentar arreglar la teva vida amb els altres (sobretot els teus), i si no t’hi veus prou preparat, endavant, però tu sol: els altres ni tenen culpa ni s’ho mereixen.

Potser algú et plorarà, però no s’haurà de plorar a ningú més per culpa teva.

Gràcies si ho llegeixes abans de fer-ho.

Juan Carlos Alonso cable y a oficializar una jubilación merecida. Se va del equipo nacional junto con su hermano Marc, y creo que ningún podio los hubiera podido llevar más alto de lo que llegaron.

Martí Mancilla Muntada