La Vanguardia (Català-1ª edició)
Almenys 1.108 dones i 41 menors han mort per la violència masclista
Els 30 crims registrats del gener a l’agost igualaran o superaran els del 2020
És demagògic, sí, però què passaria si en menys de vuit mesos la plantilla d’un equip de rugbi, de bàsquet o de futbol desaparegués? Què passaria si des del gener haguéssim hagut d’enterrar 30 esportistes? Doncs aquesta és la xifra de víctimes de la violència masclista: 30, si es confirma –com tot fa témer– que aquesta és la causa de l’últim assassinat, el d’una dona de 25 anys descobert a Cambrils dilluns.
Des del gener a finals d’agost de l’any passat van ser assassinades 33 dones. Som a principis de l’agost i aquest any ja en són 30. Segons la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere, 1.108 dones i 41 menors han caigut en aquesta guerra invisible. I això és la punta de l’iceberg: les estadístiques sobre les dones van començar el 2003; i les dels nens i nenes, el 2013. Cal fer un esforç per posar cara i ulls a tots els números.
Una dada reflecteix la cautela amb què s’han d’examinar les estadístiques. El Govern central computa aquest any només tres menors assassinats per les parelles o exparelles de les seves mares: un a les Balears, un altre a Madrid i un tercer a les Canàries. Per desgràcia, les morts són quatre, si es compten les germanes Anna i Olivia de Tenerife, però com que el cos de la primera encara no ha aparegut el cas encara està administrativament “en investigació”.
“Deixeu, els que aquí entreu, tota esperança”, diuen les portes de l’infern de la Divina Comèdia. Això podria dir també el portal de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere. Se succeeixen les campanyes, les denúncies i els actes de repulsa, però els assassinats no s’aturen. Almenys 317 fills i filles, altres víctimes allunyades dels focus, han quedat orfes per aquest flagell des del 2013 (13, durant l’any passat).
Les xifres són hiperbòliques. Des del 2007 fins al 31 de març del 2021, últim període analitzat, es van presentar gairebé 1.744.000 denúncies per violència de gènere. Un tòpic molt assentat al·lega que moltes denúncies són falses i es presenten per revenja o per obtenir més bones sentències de divorci o de separació. Les memòries del Consell General del Poder Judicial ho desmenteixen any rere any. Les denúncies falses són una ínfima minoria.