La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Palau Reial ha patit un destí erràtic
Una vegada proclamada la Segona República, tot va ser molt ràpid. El dia 23 d’abril ja s’informava que havia estat confiscat el Palau Reial de Pedralbes.
De tal actuació, realçada amb la presència de l’alcalde Jaume Aiguader, se’n va encarregar un funcionari de la Delegació d’Hisenda. Quedava així oficialitzat el seu pas a la propietat de l’Estat, sota la vigilància d’una guàrdia de carrabiners.
Tres dies després se solemnitzava una altra actuació. Vingut a Barcelona el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, es va dirigir al Palau Reial. Al saló del Tron, i acompanyat per Francesc Macià, president de la Generalitat, va prendre la paraula en termes més afectuosos que protocol·laris: “Tinc l’honor de lliurar el palau de Pedralbes a la ciutat de Barcelona. I engrandeix aquesta alegria un detall: que la transmissió es produeix a favor d’un alcalde, el doctor Aiguader, que té guanyats des de fa temps el meu cor i la meva amistat”.
I llavors va començar una erràtica llista de destins que no deixa de sorprendre.
L’octubre d’aquell 1931 el palau ja va ser reconvertit en Residència Internacional de Senyoretes Estudiants. El destí va ser breu, atès que l’any següent ja va passar a ser Museu d’Arts Decoratives.
La guerra incivil va provocar un canvi radical: seu del govern de la República, sota les presidències de Manuel Azaña i de Juan Negrín.
El general Franco va decidir quedar-se’l com la seva residència habitual. Hi va estar catorze vegades, i hi va rebre Evita
Perón el 1947 i el vicepresident Nixon el 1963. Els últims anys l’alcalde Porcioles va aconseguir combinar l’ús per al dictador amb una categoria museística, cosa que llavors justificava introduir-hi una decoració de categoria patrimonial.
La democràcia va permetre recuperar la titularitat municipal perduda; per això el 1990 va passar a ser Museu de Ceràmica, ampliat després amb Arts Decoratives.
A l’abric dels Jocs Olímpics el 1997 va derivar en escenari per a la recepció i el banquet del casament de la infanta Cristina.
El 2004 se’n va cedir l’ús a la Generalitat, un període que va allotjar les col·leccions d’indumentària, tèxtil i arts gràfiques.
El president Zapatero el va promoure el 2008 com a seu de la Unió per la Mediterrània. Des del 2014 està tancat al públic, excepte per a actes institucionals. Uf!c
Pocs dies després de proclamar-se la República es va fer el gest de lliurament a l’Ajuntament