La Vanguardia (Català-1ª edició)
Laëtitia, el crim que va commocionar França
Quan va arribar a la majoria d’edat Laëtitia Perrais començava a viure, a sentir una llibertat que sempre havia vist coartada per una vida que transitava entre internats i famílies d’acollida. Conduïa un ciclomotor i treballava de cambrera en un restaurant a Le Cassepot, una petita ciutat del nord de França, a prop de Nantes. Començava a ser autònoma i independent i semblava que deixava l’infern a la seva esquena. El seu pare, maltractador, va sumir la seva llar en un estat de terror que va empènyer la seva mare a una depressió que va provocar que les seves dues filles bessones acabessin sent tutelades per l’Estat. Allà va començar l’infern de la Laëtitia, que va acabar el 18 de gener del 2011 quan va ser violada, segrestada, assassinada i esquarterada.
Al llibre Laëtitia o el final dels homes (Anagrama/Libros del Zorzal), el sociòleg Ivan Jablonka narra amb gran sensibilitat com la Laëitia va viure durant tota la seva vida envoltada d’homes que sempre li van fer mal i la van condemnar al seu tràgic final. L’obra narra, a més, tot el que envolta un crim. No només la investigació, sinó la commoció d’un país, la vida d’una jove que des de ben petita és tutelada per un Estat que, en lloc de protegir-la, l’exposa contínuament al perill, amb pares adoptius que abusen de la seva germana, i que quan comença a tirar endavant topa amb un perillós exconvicte en llibertat condicional que li arrabassa la vida després d’intentar violar-la.
L’assassinat de la Laëtitia va commocionar França i va posar sobre la taula el debat sobre l’enduriment de les penes per assassinats tan estremidors com aquest, una cosa semblant al que va passar a Espanya amb el crim de la petita Mari Luz Cortés, la nena de cinc anys que va ser assassinada per Santiago del Valle, un pederasta que sis anys abans havia estat condemnat per abús sexual infantil, però que per un error judicial no va arribar a entrar a presó. Els pares de la Mari Luz van emprendre una campanya de firmes per reclamar la cadena perpètua per als pederastes que els va portar a reunirse amb el president Zapatero, mentre el jutge va ser sancionat amb 1.500 euros per no haver empresonat Del Valle. El cas Mari Luz juntament amb el de l’assassinat de Marta del Castillo i el de Sandra Palo van servir per justificar la implantació de la presó permanent a Espanya per a aquesta mena de crims.
A França, el cas Laëtitia també va servir per demanar mà dura. L’assassí, Tony Meilhon, estava en llibertat condicional sota control judicial i havia de ser objecte de seguiments per diversos agents que tot i això no ho van fer per excés de feina i falta d’efectius. La polèmica que es va deslligar després de fer-se públiques les greus disfuncions del sistema a l’hora de tenir controlat el perillós Meilhon va molestar el president Nicolas Sarkozy, que va carregar contra els jutges i va prometre sancions. “Quan es deixa sortir un individu com el presumpte culpable sense assegurar-se que serà seguit, és una falta”, va recriminar. Aquelles crítiques li van valer una vaga de magistrats que va paralitzar la celebració de vistes a tot el país durant quatre dies. L’assassí de la Laëtitia havia estat condemnat en 15 ocasions, una de les quals per haver violat un company de cel·la.
El crim, a més, va desencadenar un altre cas. L’agost del 2011 el pare d’acollida de les bessones va ser imputat i empresonat per agressions sexuals a la germana de la Laëtitia. L’escriptor destaca que “un succés pot ser analitzat com un objecte d’història. El cas Laëtitia oculta una profunditat humana i cert estat de la societat: famílies desestructurades, patiments infantils muts, joves que ingressen massa aviat en la vida activa, i també el país a començaments del segle XXI, la França de la pobresa, de les zones perifèriques, de les desigualtats socials”, destaca Jablonka. I afegeix que la jove “encarnava dos fenòmens més grans que ella: la vulnerabilitat dels nens i la violència de gènere. Quan la Laëittia tenia tres anys, el seu pare va violar la seva mare; després el seu pare d’acollida va abusar de la seva germana; ella mateixa no va viure més que divuit anys. Aquests drames ens recorden que vivim en un món on s’insulta, s’assetja, es pega, es viola i es mata les dones. Un món on les dones no acaben de ser subjectes de ple
L’agònica recerca.
Una jove de 18 anys va ser raptada, violada i assassinada per un exconvicte perillós
dret. Un món on les víctimes responen a l’acarnissament i als cops mitjançant un silenci resignat. Un fenomen de portes tancades, darrere les quals sempre moren les mateixes. (...) La Laëtitia va ser executada per ser dona, perquè hi havia en ella una dona per sotmetre, per destruir. Punició i revenja alhora, l’assassinat de la Laëtitia és un crim misogin”.