La Vanguardia (Català-1ª edició)
On es van fer servir els llibres com a trinxera durant la Guerra Civil?
Els llibres són font de coneixement. Moltes vegades entretenen. Alguns els col·leccionen com si fossin joies. D’altres els fan servir com a simple element decoratiu. La seva utilitat és molt variada. Tant que durant la Guerra Civil espanyola van arribar a servir com a trinxera. I van parar les bales. Vaja si les van parar!
Novembre del 1936. Les tropes franquistes havien arribat a la Casa de Campo de Madrid, un gran jardí als afores de la capital. Des d’aquell parc van anar avançant cap a la Ciutat Universitària. “Van prendre l’escola d’Arquitectura, la facultat d’Agrònoms i dos edificis més clau: el Palauet, que era un casalot de dos pisos amb una granja model adjunta, i un elegant centre cultural francès amb dues torrasses, la Casa Velázquez”, segons relata Giles Tremlett al seu últim llibre, Las Brigadas Internacionales (Debate).
A les Brigades Internacionals se’ls va encarregar contenir l’avanç de l’exèrcit franquista. “Els brigadistes, que havien estat molt ocupats proveint-se de cigarrets i conyac durant el que havia de ser un breu descans a la localitat veïna d’Aravaca, van recuperar en una ràpida maniobra la facultat de Filosofia, escassament defensada, i van iniciar una llarga lluita, pis per pis, pels edificis veïns de Medicina”.
La biblioteca del quart pis de la facultat de Filosofia era nova i els llibres que contenia mai s’havien obert, perquè no s’havien impartit classes. Els brigadistes van buscar sacs de sorra per protegir les seves posicions, però com que no els van trobar van pensar un pla alternatiu: “van descobrir una nova utilitat per als gruixuts i erudits volums de les lleixes de la biblioteca”.
“Ja feia temps que havien destrossat els finestrals de l’edifici, i les estances que donaven al sud estaven exposades als franctiradors, de manera que van treure els volums més gruixuts de la biblioteca i els van apilar al llarg de l’ampit de les finestres”, relata Tremlett.
Els brigadistes van descobrir així que els llibres “eren millors que els sacs de sorra”. Un d’ells recordava l’episodi de la manera següent: “Vam posar els llibres un contra l’altre en doble fila. Vam col·locar la metralladora Maxim sobre la taula davant la primera finestra amb llibres als dos costats per protegir els homes que carregaven la munició. La quantitat abans que la qualitat. Els volums més petits eren massa lleugers. Els millors autors eren els més prolífics perquè
Els brigadistes van descobrir a Filosofia que les bales “rares vegades passaven de la pàgina 350”
omplien volums gruixuts i pesats que les bales no perforaven”.
La metafísica índia i la filosofia alemanya del XIX van ser molt útils com a trinxera: “Ens protegien bé, aquells vells savis, amb les seves llargues barbes, escrivint sense parar”, afegia el brigadista, que també va descobrir que les bales “rares vegades passaven de la pàgina 350” i va començar a creure en la veracitat “de les velles històries de soldats que havien salvat la vida gràcies a la Bíblia que portaven a la butxaca de la seva camisa”.