La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ja no hi ha Rudisha, però Kènia reté el 800
Emmanuel Korir i Ferguson Rotich, or i plata, hereten la corona del plusmarquista; Adrián Ben, cinquè
A les entranyes de l’Estadi Olímpic, sir Sebastian Coe insinua el naixement d’una generació.
Parla de McLaughlin, Knighton, Duplantis o Yulimar Rojas, i compara èpoques.
El president de World Athletics compara el present actual, el del tartan supersònic i les sabatilles amb plantilles de placa de carboni, amb Mèxic’68.
La comparació és fabulosa, ja que Mèxic DF va veure el vol de Beamon, el salt de Fosbury, l’elegància de Szewinska i el puny alçat de Tommie Smith i John Carlos.
En part, sir Coe té raó. A Tòquio, al final d’una prova, el cronista eleva la mirada al marcador i veu un ventall de quadrats vermells esquitxant un nom, amb una sigla a dins.
Unes diuen: NR (National Record). O AR (Area Record, rècord continental). També hi veiem WR (World Record). I sobretot, desenes de PB (Personal Best, o marca personal).
Tot són rècords a Tòquio.
A sir Coe, home savi, li encanten les llegendes. I quan veu les sigles, somriu.
A sir Coe li agraden les llegendes, i per això als Jocs de Londres el 2012 es va posar dret quan va veure el vol sense motor de David Rudisha, kenià que havia d’anar-se’n sol i sol havia d’arrasar tothom, una tempesta d’estiu, per deixar el rècord mundial en 1m40s91.
Encara continua vigent, aquella plusmarca, igual com encara continua vigent el segon or olímpic de Rudisha, el del 2016, abans que els genolls li diguessin prou.
Rudisha no ha arribat a Tòquio.
Rudisha no hi és, de manera que hi haurà un altre campió i ningú no es refia de ningú, i per això els vuitcentistes travessen el 400 en 53s76, parcial lent per a aquests homes.
Fan el ronso i es miren entre si. –Jo m’esperava una cursa ràpida i mira què m’he trobat –ens diu Adrián Ben, que celebra el seu 23è aniversari amb un sensacional cinquè lloc.
–No està gens malament –se li diu.
(S’ha quedat a mig segon del podi: fa 1m45s96, davant el 1m45s39 de Dobek.)
–He millorat el lloc de Doha [als Mundials del 2019 va ser sisè]. I he estat sempre en la cursa. Però se m’ha escapat, se m’ha escapat... [no en té prou amb haver estat el primer espanyol en una final olímpica dels 800].
Bol dispara primer. Accelera al 500 i arriba al 600 en 1m19, i darrere seu passen moltes coses.
Es descompon Nijel Amos (27), nen orfe a Botsuana a qui va cuidar la seva àvia i va emergir al món en aquell vol londinenc de Rudisha (llavors firmaria 1m41s73, tercer registre de la història) però avui no es troba pas.
Entra en la cursa Ben, que va al grup, no despenjat com altres vegades, quan el desmunten els ritmes de vertigen.
I es preparen els kenians, els magnífics Emmanuel Korir (1m45s6) i Ferguson Rotich (1m45s23), tan vuitcentistes com quatrecentistes, bales que maniobren quan la cursa va lenta, i irrompen a l’última recta per emportar-se l’or i la plata, honrar la seva icona Rudisha i mantenir al tron el seu país.
–Als últims metres pensava en la meva família, el meu germà i el meu entrenador –deia Korir.
Els vuitcentistes kenians han encadenat l’or als quatre últims Jocs: Bungei-Rudisha-RudishaKorir.c
“He millorat el lloc de Doha, però se m’ha escapat, se m’ha escapat...”, lamentava Adrián Ben