La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les sirenes, aquest lent declivi
Iris Tió i Alisa Ozhogina acaben desenes a la final de duo de la natació sincronitzada, el pitjor resultat de la disciplina en uns Jocs Olímpics en tot el segle XXI
Les sirenes espanyoles neden i se submergeixen al Tokyo Aquatics Centre i tot just un parell de cronistes espanyols van a veure-les.
Iris Tió (18) i Alisa Ozhogina (20) surten de l’aigua, travessen la zona mixta i es perden cap al túnel dels vestidors sense que ningú les abordi pel camí.
Han acabat desenes, amb 175.5948, a un abisme del podi, que se’l queden el ROC (195.0979), la Xina (192.4499) i Ucraïna (189.4620).
Així discorre avui la natació artística espanyola.
Les sirenes encara hi són. Però ja no brillen pas. (...)
–La Federació Espanyola s’escuda en el fet que és una generació jove i ha anat a Tòquio a aprendre’n. Però a Tòquio hi ha més equips joves –diu Irina Rodríguez.
Irina Rodríguez (43) ha estat sirena olímpica a Atenes 2004 i medallista per equips a Pequín 2008, als brillants temps d’Anna Tarrés. També ha estat tècnica de l’Espanyola. I és psicòloga transpersonal i esportiva.
–Així no li val aquesta excusa?
–Per començar, el nostre equip tampoc no és tan jove. Ona Carbonell té 31 anys. Txell Mas ja havia estat al Mundial de Barcelona 2013. I Paula Ramírez també acumula competicions a l’esquena.
–Però les noies del duo són realment joves... –se li comenta.
–Honestament, el problema no són elles. Tots els competidors ho fan tan bé com poden. Crec que tot el que està passant és conseqüència d’un seguit de desajustaments a l’equip tècnic. Després d’Anna Tarrés [va ser despatxada el 2012, després dels Jocs de Londres; Tarrés ha anat a Tòquio com a entrenadora ajudanta de l’equip grec] no s’ha trobat l’equip adequat.
–I què diu l’Espanyola? –Que li toca enfocar-se cap als Jocs de París 2024. I això està molt bé. Però abans no ens guanyaven mai França o Holanda. El nostre gran objectiu no era igualar Itàlia. Estàvem per damunt de tot això.
Des d’inicis d’aquest segle, el duo havia anat creixent.
A Sydney 2000, Gemma Mengual i Paola Tirados van ser vuitenes. A Atenes 2004, quartes. A Pequín 2008, Mengual i Andrea Fuentes van ser plata. El 2012, el duo
“Abans no ens guanyaven mai França o Holanda”, diu Irina Rodríguez, exnedadora
“L’objectiu del duo era ser a la final: érem conscients de les seves possibilitats”, diuen fonts de l’Espanyola
repetia la plata (Fuentes i Ona Carbonell).
La sortida de Tarrés obriria la capsa de Pandora.
El 2016, el duo MengualCarbonell, un pedaç dissenyat a correcuita, acabava cinquè.
Definitivament, Tòquio ja és un pas enrere.
“L’objectiu del duo era entrar a la final perquè tots érem conscients de les seves possibilitats –diuen fonts properes a l’Espanyola–. I per això, això d’ara ho vivim com un èxit”.
(Espanya encara ha de tornar a escena per disputar el concurs per equips).c