La Vanguardia (Català-1ª edició)
La inflació dels països de l’OCDE continua en màxims des del 2008
L’elevat preu del petroli manté a l’alça aquesta taxa des del mes d’abril
La inflació dels preus està pels núvols. L’OCDE, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, va revelar ahir que els 38 estats membres que integren aquest organisme van registrar al juny una inflació mitjana del 4,1% respecte al mateix mes de l’any anterior.
Es tracta d’una xifra que no s’assolia des d’octubre de l’any 2008, quan en plena crisi financera la inflació de l’anomenat “club dels rics” es va situar en el 3,6%. Segons els bancs centrals, el més desitjable és que aquest indicador –que mesura l’evolució dels preus de tots els béns i serveis d’un país– se situï al voltant de la meitat, prop del 2%.
La inflació es va començar a desbocar al març. Si s’analitzen les dades publicades per l’OCDE, que recopila les estadístiques de cada país, la taxa va assolir el 2,41% al març i va anar creixent gradualment –abril, 3,4%; maig 3,9%– fins a arribar al juny al 4,1%.
Arran d’aquest fort creixement hi ha motius per alarmar-se? Una inflació massa d’elevada frenaria el consum en un moment clau per a la recuperació de la crisi de la pandèmia... La resposta que donen bancs centrals i part dels analistes de mercats és que no, que no hi ha motius per encendre les alarmes. La situació és transitòria.
“En primer lloc, cal tenir en compte que les dades es comparen amb els registres obtinguts a l’abril, el maig i el juny del 2020, els primers mesos de la pandèmia durant els quals l’economia mundial va patir una paràlisi sense precedents”, assenyala María Romero, sòcia directora d’Economia de la consultora Afi.
Per aquesta raó, els resultats podrien estar distorsionats. En l’argot aquest fenomen s’anomena “efecte base”: té lloc quan les xifres són anormalment altes o baixes per un motiu extraordinari.
En segon lloc, el creixement de la inflació dels darrers mesos s’explica per l’evolució dels preus del petroli o l’energia. El mes de juny van créixer una mitjana del 17,4% respecte el mateix mes de l’any anterior. Al maig l’alça va ser fins i tot superior, del 19,4%, segons dades de l’OCDE.
Romero apunta que aquest augment s’explica perquè “abans de l’arribada de la pandèmia del coronavirus, els preus del petroli estaven en mínims històrics” i perquè “en poc més d’un any, han passat a valer més del doble, prop de 70 dòlars el barril”.
Els límits a la producció aplicats per països de l’OPEP, comenta la sòcia d’Afi, han restringit l’oferta de petroli disponible mentre que la demanda s’ha començat a recuperar. Això explica l’alça dels preus, i de la inflació en general. El petroli és producte clau per a la marxa de l’economia. 2008
Al juny, la inflació dels 38 països membres de l’organisme va créixer un 4,1%, el doble del desitjat
Romero destaca que la pujada de preus del cru encara no ha repercutit en altres segments clau del consum, un indicador que reforça la tesi d’aquells que no volen encendre les alarmes per les elevades taxes d’inflació. Per exemple, els preus dels productes d’alimentació només van créixer una mitjana de l’1,8%, per sota del 2% desitjat i lluny del 4%.
“No hi ha motiu per preocupar-se ni per demanar que els
En uns mesos, els preus es poden normalitzar per l’augment de la producció de cru
bancs centrals apliquin mesures per frenar el ritme d’inflació. Calculem que aquestes taxes anormals s’allargaran un parell de mesos però no gaire temps més”, assenyala Romero.
Un dels motius per confiar que la taxa torni a registrar ni
vells normalitzats és la probable reducció dels preus del petroli després de l’últim anunci de l’OPEP i els països exportadors aliats. Al juliol, van acordar augmentar la producció de manera escalonada en els propers cinc mesos, fins a arribar a 2 milions de barrils diaris (mbd) addicionals al desembre. “L’augment de l’oferta disponible farà rebaixar els preus i, per tant, la inflació decreixerà”, pronostica.
Desglossant l’indicador per països, l’estadística de l’OCDE recorda les dades dels Estats Units, que al juny va registrar una inflació del 5,4%, Espanya (2,7%), la Xina (1,1%), Alemanya (2,3%) o el Regne Unit (2,4%).
Salvant els elevats registres de països com l’Argentina (on la taxa ha estat del 50%), Turquia (on la inflació ha estat del 17%) o el Brasil (8%), les diferències dels països europeus respecte als Estats Units es deuen al diferent ritme de recuperació de la crisi de la pandèmia així com a les polítiques d’estímul a l’economia, més agressives als Estats Units que a Europa.c