La Vanguardia (Català-1ª edició)
La conspiració per matar els indis
L’any 1870 els osage, una comunitat d’indis americans, van ser expulsats de les seves terres a Kansas i traslladats forçosament a una “reserva pedregosa, aparentment sense cap valor, a la regió nord-oriental d’Oklahoma”. A ningú no li importava aquella comunitat i els indis eren vistos per la majoria de nord-americans blancs com a ciutadans de segona. Tot i això, aquella nova destinació els oferiria una bona sorpresa. La seva nova terra s’assentava sobre un dels jaciments petrolífers més grans dels Estats Units. I per pagar el petroli els prospectors van haver d’abonar arrendament i drets als osage. A mesura que s’extreia el petroli, els indis eren cada vegada més rics, fins al punt que la tribu nedava en l’abundància i es va convertir en el poble més ric per càpita del món”.
El 1921 la comunitat va ingressar el que ara equivaldria a 400 milions de dòlars, la zona es va convertir en l’objecte de desig de molts aconseguidors i el poblat de Gray Horse va començar a ser freqüentat per “vaquers, caçafortunes, contrabandistes, endevins, curanderos, malfactors, agutzils, financers de Nova York i magnats del petroli”. Així, els blancs dels Estats Units van desembarcar a Oklahoma i es van casar amb les dones dels osage, però el 1921 diversos indis de la tribu van començar a morir de manera sospitosa.
Aquesta trama la va destapar el periodista David Grann a Los asesinos de la luna (Literatura Random House), una magnífica investigació periodística que posa llum a l’assassinat dels indis que van morir en mans dels blancs americans amb l’objectiu d’assegurar-se el control de la reserva petrolífera. El relat gira entorn de la família de Mollie Burkhart, una índia osage les tres germanes de la qual van ser assassinades. Una va ser enverinada, una altra va morir a trets i la tercera va perdre la vida després de l’explosió d’una bomba que li van col·locar als baixos de casa. Per culpa de la deflagració també va morir el cunyat de la Mollie i un servent blanc que vivia amb ells. El que va passar és que centenars d’indis van morir víctimes d’una conspiració d’homes blancs que es volien quedar les seves terres. En l’entramat hi estaven involucrats metges, treballadores de les funeràries i agents de policia, però per sobre de tots hi havia William Hale, l’home que va arribar del no-res, amb un passat desconegut, però que va acumular tantes terres i propietats que aviat es va convertir en el rei dels turons osage.
L’Estat havia permès que els indis tinguessin els drets d’explotació de les seves terres per tota la vida, els coneguts com a headrights, però els van imposar una condició: tractant els osage com a ciutadans de segona, el govern els obligava a tenir un tutor perquè els administrés la fortuna. I per evitar aquesta norma absurda i racista, molts indis es casaven amb homes i dones blanques i d’aquesta manera poder gestionar en parella els beneficis que reportava el petroli.
Així doncs, per al capitost Hale l’únic propòsit era enriquir-se a costa dels osage, i va ordir un pla que va consistir a casar tots els seus parents amb les dones índies per després assassinar-les i quedar-se amb les seves terres per la via de l’herència. Hale va convèncer el seu nebot Ernest Burkhart, que es va casar amb la Mollie i, continuant amb el seu pla macabre, van matar totes les seves germanes utilitzant esbirros i còmplices per anar-ne acaparant la fortuna. “El pla era tan sinistre que fins i tot costava d’imaginar”, escriu l’autor.
Malgrat tot, els plans de Hale i el seu nebot van ser destapats gràcies a una minuciosa investigació de l’FBI, que feia els seus primers passos com a gran agència federal amb l’entrada del director J. Edgar Hoover, que va canviar els mètodes de treball, va adoptar una nova mirada de la tasca policial molt més moderna i va convertir els assassinats dels osage en la seva primera gran investigació criminal. Hale i el seu nebot Ernest, el marit de la Molly, van ser detinguts i condemnats a altes penes de presó, però la justícia no va ser mai del tot implacable amb els cervells d’aquell extermini. El nombre d’assassinats d’indis osage no es va poder concretar mai,
Totes les germanes assassinades
Entre 300 i 600 osages van ser assassinats per quedar-se amb els seus drets petroliers
però es parla d’entre 300 i 600 víctimes. El 1924 els Estats Units van concedir als osage la plena ciutadania i van anul·lar el sistema de tuteles, a més de permetre que un ciutadà no osage també pogués heretar els drets d’explotació. Així i tot, la fortuna dels indis va durar poc.
El crac del 29 va liquidar tota la seva fortuna.