La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rere els passos de Trump
Bolsonaro, tal com va passar al Perú i a Bolívia, denuncia frau abans de les eleccions
“Vot imprès ja!”, deia una pancarta. “No al frau; el Brasil vol transparència a les eleccions del 2022”, un altre .
Uns 5.000 seguidors del president brasiler Jair Bolsonaro desfilaven al llarg de l’avinguda Amèrica de Copacabana, la famosa platja gairebé buida bé pel fred hivernal , bé per la pandèmia, o bé perquè molts carioques fugen dels actes bolsonaristes. Això sí, els manifestants anaven poc abrigats, en uniformes grocs de la selecció brasilera de futbol i sense mascareta.
L’escena de diumenge passat recordava els esdeveniments del 2015 al Brasil quan Aécio Neves, el candidat derrotat a les eleccions del 2014, va denunciar un inexistent frau després de la victòria de Dilma Rousseff. Això va desencadenar la primera onada de protestes conservadores que acabarien en la destitució, a través d’un impeachment, de la presidenta d’esquerres i l’inici de la cursa de Bolsonaro cap a la presidència brasilera.
Diumenge passat a Copacabana , igual com a São Paulo i Brasília, fins i tot hi havia manifestants bolsonaristes que exhibien ninots inflables de l’expresident Lula da Silva amb vestit de presidiari igual que llavors.
Ara, tot i això, Lula està absolt i la dreta brasilera denuncia els suposats fraus amb anticipació, ni més ni menys que 14 mesos abans de les eleccions presidencials de l’octubre del 2022. És més, el cop que es demana és un autocop per mantenir Bolsonaro al poder.
Segons Bolsonaro, el vot electrònic –utilitzat des de fa més de deu anys al Brasil sense cap indici d’irregularitats– serà manipulat per un Estat corrupte als comicis del 2022 per fer fora el president contra els desitjos del poble. L’única garantia democràtica –segons assenyala la narrativa bolsonarista– és la tornada al vell sistema de paperetes impreses. Si això no passa, el president adverteix que demanarà la intervenció de les forces armades en defensa de la democràcia.
És un guió digne d’una telenovel·la de l’estudi de Rede Globo a Rio de Janeiro. Però la base de suport al president s’ho creu. No se sap si l’amenaça d’autocop és un bluf per crear incertesa i intentar ressuscitar les pèssimes expectatives electorals del president, el suport del qual s’ha desplomat els últims mesos, o si va a de debò.
No pas per primera vegada, Bolsonaro ha calcat la seva estratègia del seu exaliat a la Casa Blanca Donald Trump, que va denunciar frau abans de les eleccions l’any passat i després va donar llum verda a un assalt al Congrés. El cas és que la tàctica trumpista d’utilitzar les acusacions de frau per justificar intents de cop d’Estat s’ha posat de moda últimament en partits de dreta a totes les Amèriques, des del Perú fins a Bolívia passant pel Brasil. Líders ultraconservadors com Keiko Fujimori al Perú o Fernando Camacho i Jeanine Áñez a Bolívia van denunciar fraus electorals inexistents fins i tot abans de saber els resultats.
A Bolívia, el polèmic suport
El president brasiler ataca el vot electrònic i amenaça amb un autocop si no se’n surt a l’hora de suprimir-lo
La peruana Fujimori o el bolivià Camacho van qüestionar els resultats electorals sense proves d’irregularitats
de l’Organització d’Estats Americans (OEA) a les acusacions de frau a les eleccions d’octubre del 2019 va acabar amb la renúncia d’Evo Morales en el que molts ja consideren un cop d’Estat. Tot i que l’OEA encara defensa la seva decisió de denunciar el frau, diversos estudis –entre els quals dos d’acadèmics de renom a la Universitat de Harvard, i un de la Universitat de Salamanca– comproven que la pujada del vot de Morales a les hores de la matinada, qualificada com a fraudulenta per l’OEA i la dreta boliviana, es devia al fet que les bases de suport del llavors president indígena en pobles rurals són els últims en comptabilitzar el vot.
Al Perú, les denúncies de frau de Fujimori a les eleccions del juny també es van basar en acusacions de vots inflats en comunitats indígenes de la serra andina. Cap de les organitzacions observadores no va donar crèdit a les denúncies. Ni tan sols l’OEA, amb la seva credibilitat malmesa després dels esdeveniments a Bolívia, no ha qüestionat l’estreta victòria del candidat d’esquerra Pedro Castillo.
Però, igual com a Copacabana, milers de seguidors de Fujimori es van manifestar al centre de Lima per denunciar un frau inexistent i demanar una