La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden i l’enemic a casa
El president dels EUA passa la “pitjor setmana” quan s’observa cert cisma entre el seu govern i sectors demòcrates
El president Joe Biden es va fer l’oblidós. “Qui és aquest governador?”, va respondre quan li van preguntar per Ron DeSantis, el republicà amb comandament a Florida i aspiracions presidencials –si Donald Trump cedís el pas i el beneís–, que s’ha convertit en el gran desafiament dels conservadors contra les recomanacions federals per aturar la variant delta del virus, que creix i creix i que ja provoca més de 100.000 contagis al dia. Com si tornés a ser febrer, sobretot, en estats republicans i menys ràtio d’immunització.
La disputa va anar a més quan Biden va sol·licitar a DeSantis i al seu col·lega texà, Greg Abbott, que, si no volien fer res contra la pandèmia i es dedicaven a posar obstacles amb les mascaretes i les vacunes, el millor que podien fer era apartar-se i permetre treballar el Govern federal.
DeSantis es va ofendre. Va dir que no acceptava consells d’un president que va prometre erradicar el coronavirus, però que “ha obert la frontera sud” i que, segons ell, és el focus de propagació. Immigrants sense papers i bocs expiatoris d’ambicions alienes. Biden va replicar llavors com si aquell governador fos ningú.
“No em sorprèn que no em recordi. Suposo que la pregunta és ‘què més ha oblidat?’”, va intervenir una altra vegada el de Florida, en clara al·lusió al fet que el president és un avi xaruc, cosa que delecta els trumpistes.
El conflicte verbal amb DeSantis, malgrat que fa palès la manca total de sintonia amb una part dels Estats Units, no ha estat el més negatiu per a Biden aquestes últimes jornades. En veritat, aquest bel·licisme retòric està dins dels càlculs partidistes. En canvi, l’escenari canvia quan el foc és amic.
“La pitjor setmana del seu mandat de llarg”, va argumentar Chris Cillizza a la CNN. “Han estat els dies més crítics des que va assumir la presidència”, va
El president manté un xoc retòric dur amb el governador de Florida, Ron DeSantis
especificar, i no només considerant l’enorme repunt de la covid.
“La lluna de mel de Biden ha acabat i ell ho sap”, va afirmar Thomas Edsall a The New York Times. “Els primers set mesos de la presidència de Joe Biden han estat fàcils comparat amb el que l’espera d’ara endavant”, va subratllar Edsall.
El Senat va continuar aquest dissabte fent passos cap al gran pacte bipartit d’infraestructures, una aposta del president que arriba als 1,2 bilions de dòlars. I divendres va comparèixer a la Casa Blanca després d’un informe laboral molt positiu. Es van crear prop d’un milió de llocs de treball al juliol.
Davant aquest bon resultat laboral, Biden va plantar cara, tot i que va matisar que no era temps de celebració perquè l’expansió de la covid encara pot fer descarrilar l’economia.
Tot això passa quan la seva popularitat ha caigut 12 punts en comparació amb el maig. L’enquesta de Quinnipiac University li va concedir un 53% d’aprovació, un lliscament notable que té l’escàs consol que Donald Trump sempre va ser a sota i no es va acostar mai a dígits tan alts.
En un altre sondeig de la CNBC, un 53% va avalar el seu maneig de l’economia, nou punts menys, mentre que en la gestió de la pandèmia es va quedar en un 42%, una caiguda de quatre unitats.
Hi ha una qüestió, que ve del passat i que s’ha reforçat aquest estiu. Molts demòcrates lamenten que Biden està reproduint els esquemes més terribles que el seu predecessor va aplicar amb els indocumentats que travessen la frontera: augmenten els empresonaments i continuen les expulsions massives amb l’excusa sanitària i les deportacions exprés.
A més, el pla d’infraestructures afronta el perill que siguin els demòcrates els que hi posin objeccions. La seva voluntat és que aquest pla comporti l’aprovació d’un altre, el de les infraestructures humanes.
En aquestes noves enquestes, també s’hi inclouen dos afers que han situat Biden a la diana fins i tot dels seus. La recomanació de recuperar la mascareta, símbol de divisió política i també imatge de temps foscos, ha provocat el rebuig de DeSantis i altres governadors conservadors, però també ha creat desconcert entre progressistes.
Tot i això, el que ha tret a la llum el cisma entre la Casa Blanca i els demòcrates del Congrés ha estat una qüestió que afecta milions de ciutadans. Diumenge passat, milions de nord-americans es van despertar amb l’amenaça de quedar-se al carrer, perquè havia expirat la moratòria que, per raons de la crisi sanitària, protegia del desnonament els impagats. Hi va haver un intercanvi de retrets. Biden va assenyalar que una resolució del juny del Tribunal Suprem els impedia de renovar aquella moratòria. El Congrés li va retreure que esperés a l’últim moment per demanar-los ajuda.
Cori Bush, legisladora de l’ala esquerra, amb experiència de sensesostre abans de ser política, va acampar a l’escalinata del Capitoli. Biden va haver de fer marxa enrere. Va acceptar una prolongació fins a l’octubre. Ara són els republicans els que s’exclamen. “Com un president pot donar llum verda a una mesura inconstitucional?”, es plantegen.c
Biden va haver de fer marxa enrere i firmar una moratòria contra desnonaments per la revolta al seu partit